(37) Dialectes en català

Hola nois, com esteu? Espero que estigueu bé. I res, avui en aquest vídeo parlarem d'un tema que m'heu demanat que són els dialectes. D'acord?

He contactat diferents professors [de fet, són professores :D] que han decidit col·laborar en aquest vídeo per mostrar-vos diferents dialectes. Us posaré sempre... Com sempre, podeu activar els subtítols i us posaré al costat un mapa i us indicaré d'on és la persona. D'acord? No he volgut fer un vídeo teòric sinó que m'agradaria que sentíssiu els diferents dialectes i simplement sabeu com poden sonar diferents dialectes en català. El meu dialecte ja el coneixeu.

Una cosa que no us he dit mai és d'on soc concretament i per fer-ho una mica més divertit us diré que soc "pescallunes". D'acord? Podeu buscar d'on soc perquè si ho busqueu en principi trobareu de quina població soc. Se'n diu "pescallunes". "Pescallunes" és una persona que pesca la lluna.

Sí, molt bé. Doncs res, comencem! Abans de res, donar les gràcies a tothom que ha col·laborat en aquest vídeo. Si us agrada, deixeu un "m'agrada", deixeu un comentari i res, espero que gaudiu d'aquest vídeo.

–Hola, jo soc l'Ingrid, de Tarragona i ara que ja he acabat tota la fenya ["feina"] faig aquest vídeo per Couch Polyglot. Tarragona és una ciutat, a part de ser Patrimoni de la Humanitat força bonica. I a naltros ["nosaltres"] ens agrada molt parlar de Tarragona. I bàsicament el fet que estiguem a prop de la Costa Daurada que siguem part d'aquesta Costa Daurada fa que tinguem una mica... un vocabulari a vegades peculiar.

Així doncs que, bé, recordo quan era petita que anava amb el meu avi, per exemple. I ell era mestre d'aixa o calafat [persona que construeix o repara vaixells] que és la persona que arregla els vaixells, que hi posa estopa i els arregla... Quan estan allò... arreglant els vaixells que han anat a pescar i tot plegat. I una de les coses que recordo quan era petita era... passejar pel barri mariner del Serrallo i veure com arreglaven les àrcies [xarxes].

Després de pescar els pescadors estenien tot el que eren les àrcies o les xarxes, depèn de la família ho dèiem d'una manera o d'una altra. I les arreglaven, les "remendaven", deien que és el fet de cosir aquestes àrcies. També m'agradava molt menjar gadegangs que són el que serien els escamarlans "gadegang" és una paraula que es diu bastant a Tarragona, Cambrils i aquestes zones, i estaven boníssims! Me recordo que... També els hi dèiem "titis" com uns "bitxos" així curiosos.

Naltros també mengem altres coses, com podrien ser "bajoques". És una paraula molt identificativa del Camp de Tarragona. Aquesta paraula, "la bajoca", es diu tant a Montblanc, Reus... tot el que seria el Camp de Tarragona i és la mongeta verda, que serien aquelles allargadetes. Nosaltres mengem patata i bajoca.

I anem alternant, com heu pogut detectar, el "naltros" i el "nosaltres", no?

–Hola, bon dia, jo soc Núria i soc de Benissa de la comarca de la Marina Alta a la província d'Alacant que està al sud del País Valencià. Vos puc parlar de mi i dir-vos que soc profe de valencià i que a més soc música, soc música de banda [incloc un enllaç al canal de YouTube de la banda de la Núria a la descripció]. I entre les meues aficions està tot tipus de manifestacions culturals populars, entre elles, qualsevol festa de qualsevol poble en qualsevol època de l'any. Bé, si vos parle de gastronomia del meu poble.

A Benissa es menja molt bé i crec que podríem dir que entre els menjars més típics està el "putxero", el "putxero de polp" les coques, les coques de dacsa, la fideuà, l'arròs al forn. Però en concret crec que és molt més típica la combinació curiosa de quinto i pilota. Què vol dir això? Que quan tu vas al bar pots demanar com una tapa una pilota, la pilota de carn del "putxero" amb col i tot, com una combinació perfecta.

La gent sol demanar molt "posa'm un quinto i una pilota" [un quinto és una cervesa]. Per tant, és molt freqüent vore a gent menjant-se un quinto i una pilota del "putxero", sobretot a les hores de mitjan matí o migdia, els caps de setmana, en feste, en qualsevol època de l'any. I bé, em pareix curiosa la combinació que altres pobles no tenen.

–Bon dia, som na Miquela, i som de Mallorca, d'un poble que se diu Felanitx i vos volia contar... bé, d'aquí podria contar moltíssimes de coses. De plats típics i tot això... Suposo que tothom fàcilment coneixereu s'ensaïmada. Però avui precisament he fet un menjar que és molt típic d'aquí, que són ses sopes, que és això i...

I en realitat és un d'aquests menjars de supervivència, perquè sa base és ses verdures. Ses verdures que tenim, sobretot... lo que més hi ha és sa col. Però després hi podem posar ses verdures que volguem. I a baix després hi ha sopes: sopes de pa.

Llesques de pa molt primetes i que se posa a baix, que són ses que xupen es brou i després posant sa verdura per damunt.

Molt bé, què us ha semblat el vídeo? Us ha agradat? Espero que sí, si us ha agradat potser podem fer-ne una segona part amb més dialectes, amb altres persones, perquè penso que és interessant. Com ja us he dit, no he volgut fer una cosa molt teòrica sinó que simplement donar-vos exemples i que vosaltres mateixos pugueu veure "ah, d'acord, en aquest dialecte, per exemple, la primera persona és així o el subjuntiu és aixà o s'utilitzen paraules diferents, per exemple, del vocabulari del menjar", etc. D'acord? Res, espero que us hagi agradat, i com sempre deixeu un comentari i si no ho heu fet encara, us podeu subscriure :) Molt bé, doncs fins aviat! Adeu!