(25) Els accents diacrítics (són/son, bé/be...)

Hola nois, com esteu? Soc la Laura, de Couch Polyglot, i en aquest vídeo us vull parlar dels accents diacrítics. Què són els accents diacrítics? Bé, ara us posaré una taula, que l'he tret de la pàgina "ésadir" - us posaré també l'enllaç a sota - i veureu quines són les parelles que tenen accent diacrític. Per què es posa l'accent? L'accent es posa per distingir les dues paraules. Es tracta de paraules bastant corrents, bastant habituals. Llavors, té sentit utilitzar en aquests casos l'accent. Hi ha molta discussió perquè, per exemple, hi ha paraules que abans es distingien amb l'accent diacrític com, per exemple, "net" i "net" i actualment ja no es distingeixen en aquest cas. Hi ha moltes discussions, però bé, l'acadèmia ha decidit que aquestes dues paraules ja no s'han de distingir amb un accent. Llavors és així, s'ha d'acceptar i ... i res, llavors nosaltres parlarem d'aquestes paraules que sí que es diferencien amb un accent. Per exemple, la paraula "déu" o la paraula "deu": "déu" és una divinitat i "deu" és el número 10, d'acord? Llavors ens mirarem aquesta llista que us he posat ara al principi i anirem veient un per un quines són les diferències. D'acord? Doncs va, som-hi!

Comencem amb la primera parella, que és "bé", amb accent, i "be", sense. Si diem "bé" segur que coneixeu ja aquesta paraula per dir "molt bé!", "que bé!" Llavors, en canvi, l'altra paraula pot designar de fet, dues coses diferents. Pot referir-se a un animal: Un be, llavors pronounciem "un be" [perquè fa el so "be...be..."] o pot referir-se a la lletra "be", la lletra be. Per exemple, la paraula "bé" s'escriu amb la lletra be i amb la lletra e, d'acord?

Molt bé, de fet, de la segona parella ja n'hem parlat que és "déu" i "deu": "Déu" és una divinitat i "deu" és el número 10 ... un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu.

Llavors tenim la tercera que és "és" i "es": "És": La Maria és professora. ["Es":] La Maria es lleva cada dia a les cinc.

Llavors tenim "mà" i "ma": La mà és això, la mà, és una part del cos, d'acord? Fem servir les mans per escriure... Per... per fer moltes coses, per menjar ... pel que sigui, ja ho sabeu... És la mà. I, en canvi, si diem "ma"; és un possessiu: "Ma mare". Llavors depèn molt de les regions si es diu o no. Jo, per exemple, ho dic només en un àmbit molt familiar i per referir-me, per exemple, a això... "ma mare", "ma cosina"... Però realment més aviat utilitzo "la meva", però depèn de les regions, hi ha llocs que sí que s'utilitza més.

Llavors passa el mateix amb "món" i "mon": Bé, "món" pot ser el món, el món on vivim o pot ser també un possessiu "mon pare", etc. També depèn molt del lloc on viviu o del lloc on sou. Hi ha regions que es diu més, hi ha regions que es diu menys.

Ens hem saltat "més" [ i "mes" ,no hem seguit l'ordre de la taula,] perquè m'ha semblat que "ma" i "mon" era més fàcil explicar-los junts. I res, llavors tenim "mes", el mes de l'any. Per exemple gener, febrer, març, abril, maig, juny... són tots mesos. I, en canvi, tenim "més", amb accent que és un adverbi quantitatiu. Aquí veiem els exemples de la pàgina "ésadir": "N'hi ha més", "és més difícil que abans". Per exemple. És com "more" en anglès.

Llavors tenim "pèl" i "pel": "Pèl" podem dir, per exemple, el pèl d'un animal. Això serien els cabells, no diríem pèl. No és com en castellà. "Pèl" és més per a animals o per a parts del cos, però diguem-ne que els que tenim al cap es diuen "cabells". D'acord? I "pel" és llavors la contracció de "per el": "Ho he fet pel teu bé." "Ho he fet pel teu bé", no diem ""ho he fet per el teu bé", sinó que diem "pel".

Llavors tenim "què" i "que": "Què has fet avui?" "Què has après avui al vídeo de la Laura?" I "que": "vull que vinguis." "M'agrada que deixis comentaris"... sí...

Llavors tenim "sé" i "se": "Sé" és del verb "saber". Per exemple, "no ho sé", "On has deixat els documents?", "ostres, no ho sé, no me'n recordo". En canvi, "se": "No se sap on són els documents", "no se sap". En general, sense dir qui no ho sap, no se sap. També per dir, per exemple, "és molt important dutxar-se cada dia". D'acord? Molt bé

Llavors també tenim "sí/si", que es pronuncia sempre igual però si és amb accent és l'afirmació per exemple: "has vist un vídeo avui?", "Sí, n'he vist un", "sí", amb accent. Llavors el si condicional seria sense accent: "Si vens més tard, sisplau porta'm..." alguna cosa, ara no se m'acut res. "Si vens, porta'm les claus", per exemple, "si vens..."

Llavors tenim "són" i "son": "són" és del verb "ser", per exemple, "són les sis", "són les tres", "són dues noies molt simpàtiques", "les professores són molt professionals" etc. . El verb "ser", simplement. I "son" pot ser, doncs... "tinc molta son" quan tens moltes ganes de dormir, d'acord? Llavors va sense accent.

Llavors tenim "té" i "te": "Té" és del verb "tenir", per exemple "en Joan té molt temps lliure". I "te" és una infussió, pots dir "te verd", "te negre", etc. Llavors "en Joan beu molt de te" o "a en Joan li agrada molt beure te", per exemple.

Llavors tenim "ús" i "us", que es pronouncien exactament igual. I "ús" s'utilitza quan parlem d'utilitzar alguna cosa, per exemple "és molt important fer ús del diccionari durant l'examen", per exemple ...utilitzar, fer ús, per exemple. O "l'ús d'aquest tipus de substàncies és molt perillós", per exemple. Sí? Llavors "us" és un pronom feble, per exemple, "a vosaltres us agrada molt prendre cafè amb llet", per exemple.

I per acabar tenim "vós" i "vos": Bé... "vós" s'utilitza cada vegada menys, s'ha de reconèixer. És un tractament. Abans es tractava de vós... per exemple, els fills tractaven de vós als seus pares - hi ha gent que encara ho fa - però normalment són generacions una mica més grans. També pot ser una qüestió dialectal, regional. Llavors pot haver-hi aquest tipus de diferències. Llavors... tractament de vós és diferent del tractament de vostè. Us en puc fer un exemple perquè ho veieu... Per exemple, si tractem de vostè direm "vostè té". Utilitzem la tercera persona del singular. En canvi, si utilitzem "vós" utilitzem la segona persona del plural: "vós teniu", "vós voleu", etc.. Jo, per exemple, he escoltat el "vós", a vegades, perquè els meus pares tracten de vós als seus pares als meus avis, diguem-ne. Sí. Jo, en canvi, no. No sé si és un canvi generacional però bé en el meu cas almenys, jo no els tracto de vós. I llavors "vos" és el pronom feble. Tenim, per exemple, "acabeu-vos l'esmorzar", "compreu-vos una agenda", d'acord?

Ja hem acabat, molt bé! Hem arribat al final de la llista. No sé si és un tipus de vídeo que us interessa, que us agrada... Digueu-me què us ha semblat als comentaris. I... i res... no estic acostumada a fer aquest tipus de vídeos més centrats en... no tant potser en... parlar simplement, sinó que explicant-vos alguna cosa a nivell més gramatical o d'ortografia. Però he pensat que potser era una tema interessant per tractar. I, com sempre, si teniu alguna idea pel futur, ja ho sabeu! M'ho deixeu als comentaris. I també em podeu dir "Laura, ostres, m'ha agradat molt aquest tipus de vídeo..." o "m'agradaria més saber sobre aquest tema, sobre l'altre...", etc.. Llavors jo intento fer-vos cas. I res, si voleu, per practicar... podeu... en els comentaris podeu intentar utilitzar aquestes... diguem-ne parelles amb accent i sense. I res, no us heu d'obsessionar amb posar un accent o no posar-lo. No és tan important, és simplement potser interessant per a vosaltres saber que hi ha aquestes distincions. I res, que a vegades va amb accent i a vegades no i que no és arbitrari, sinó que hi ha una regla al darrere, no? Molt bé, us deixo l'enllaç també perquè així podeu veure més exemples i el que sigui ja ho sabeu m'ho podeu escriure, d'acord? Doncs ens veiem ben aviat, que vagi bé, adeu!

[un vídeo del octubre del 2020]