Roma

Fa temps que volia visitar Roma. Sempre n'havia sentit a parlar com una ciutat única, plena d'història, d'art i de vida. Tothom em deia que caminar per Roma era com passejar per un museu a l'aire lliure, però fins que no ho vius en persona no t'adones realment del que això significa. Quan hi vaig arribar, el primer que em va sorprendre va ser la barreja constant entre el passat i el present. Ruïnes antigues al costat de botigues modernes, edificis mil·lenaris envoltats de cafeteries plenes de gent, carrers estrets amb motos que passaven a tota velocitat. Tot semblava caòtic, però alhora tenia una harmonia especial.

El primer dia vaig decidir caminar sense presses pel centre històric. Volia perdre'm pels carrers i descobrir la ciutat a poc a poc. De sobte, em vaig trobar amb el Colosseu. Veure'l en directe impressiona molt més que en fotos. És enorme, [impotent] imponent, i costa imaginar com una construcció tan antiga pot continuar dreta després de tants segles. Quan hi vaig entrar, vaig intentar imaginar com devia ser l'ambient en l'època romana, amb milers de persones assegudes, cridant i mirant les lluites de gladiadors o els grans espectacles. El guia ens va explicar que podia arribar a tenir més de cinquanta mil espectadors, i això em va fer pensar en la importància que tenia aquell lloc per a la societat romana.

Després vaig continuar fins al Fòrum Romà. Allà el temps sembla aturar-se. Entre columnes trencades, arcs mig destruïts i pedres antigues, vaig sentir un silenci especial, molt diferent del soroll dels carrers del voltant. Sembla increïble que aquell espai fos el centre polític, social i econòmic de Roma fa més de dos mil anys. Mentre caminava, pensava en totes les persones que hi havien passat abans que jo: emperadors prenent decisions importants, comerciants negociant, ciutadans parlant del dia a dia. Tot això forma part d'una ciutat que encara avui conserva la seva ànima.

A la tarda vaig anar fins a la Fontana di Trevi. És una de les fonts més famoses del món, i quan la veus entens perfectament per què. L'aigua, les escultures i l'ambient fan que el lloc sigui molt especial. Hi havia molta gent fent fotos i llençant monedes. Jo també en vaig llençar una, pensant en el desig de tornar algun dia. La llum del capvespre feia brillar l'aigua i donava a la font un aspecte gairebé màgic.

L'endemà vaig dedicar el dia al Vaticà. Entrar a la Basílica de Sant Pere és una experiència impressionant. Tot és immens, ple de detalls, escultures i decoracions. No saps on mirar perquè cada racó té alguna cosa especial. Vaig pujar fins a la [capsula] cúpula, i tot i que hi ha moltes escales, l'esforç val la pena. Des de dalt es veu tota Roma, amb els seus carrers, les teulades i les cúpules estenent-se fins a l'horitzó. Després vaig visitar els Museus Vaticans. Caminant per les seves sales, vaig veure obres d'art increïbles, però el moment més impactant va ser entrar a la Capella Sixtina. Quan vaig aixecar el cap i vaig veure els frescos de Miquel Àngel, em vaig quedar sense paraules. És un lloc que impressiona i fa respectar el silenci.

Un dels moments que més em van agradar del viatge va ser perdre'm pels carrers del Trastevere. És un barri ple de vida, amb restaurants petits, places animades, façanes de colors i roba estesa als balcons. Allà tot sembla més tranquil i proper. Vaig sopar una pizza deliciosa i vaig provar el famós gelat italià. Els carrers estaven plens de gent parlant, rient i passejant sense presses. L'ambient era relaxat però ple d'energia, i em vaig sentir molt a gust.

També vaig visitar el Panteó, un dels edificis antics millor conservats del món. La seva cúpula és impressionant, sobretot per l'obertura central per on entra la llum del dia. A dis hi ha un ambient de calma i respecte. Saber que allà hi ha tombes de reis i artistes com Rafael fa que el lloc encara sigui més especial.

Durant el viatge vaig entendre que Roma és molt més que monuments. És una ciutat de sensacions. D'olors de cafè i menjar, de sons de converses i música als carrers, de petits detalls que apareixen a cada cantonada. Cada passeig és diferent i sempre hi ha alguna cosa nova [...] per descobrir.

Un vespre vaig anar fins al Pont de Sant Àngel. Des d'allà es veu el Castell de Sant'Angelo il·luminat, i el riu Tíber reflecteix les llums de la ciutat. El cel s'anava enfosquint a poc a poc, i aquell moment va ser molt especial. Tranquil, bonic i perfecte per acabar el dia.

Quan va arribar l'últim dia, em va costar acomiadar-me de Roma. Té una energia que t'atrapa i que et fa sentir part de la seva història. És una ciutat que combina el passat i el present de manera natural. Cada carrer i cada plaça tenen alguna cosa per explicar. Em vaig prometre tornar-hi algun dia, perquè encara em quedaven molts racons per descobrir.