París

Aquest matí m'he llevat molt d'hora perquè volia aprofitar bé el dia. A l'habitació de l'hotel encara hi havia silenci, i durant uns segons m'he quedat estirada al llit escoltant només el soroll llunyà de la ciutat que es despertava a poc a poc. He obert les cortines i, des de la finestra, he vist els carrers de París començant a omplir-se de vida. Cotxes petits circulaven amb calma, algunes bicicletes passaven ràpidament i la gent caminava amb presses cap a la feina. M'ha agradat observar aquest moment tranquil abans que la ciutat s'accelerés del tot.

Surto al carrer i noto l'aire fred a la cara, però és un fred agradable que em desperta de cop. El cel és gris, com acostuma a ser a París, però això no fa que la ciutat perdi encant. Al contrari, li dona un ambient especial. L'olor de croissants acabats de fer omple els carrers, i em fa venir gana de seguida. Camino uns minuts sense rumb fix, simplement gaudint de l'ambient i dels edificis antics que m'envolten.

Entro a una fleca petita, amb l'aparador ple de pastes i pans de totes les formes. Demano un cafè amb llet i un croissant, i m'assec a una taula prop de la finestra. El menjar és senzill però boníssim. El cafè és calent i el croissant és cruixent per fora i tendre per dins. M'hi estic una bona estona, observant la gent que entra i surt, escoltant com parlen en francès amb aquella musicalitat tan bonica. Em fa gràcia no entendre-ho tot, però alhora m'agrada sentir-me part del lloc.

Després decideixo anar caminant fins a la Torre Eiffel. Pel camí passo pel riu Sena, que baixa tranquil i reflecteix els edificis del voltant. M'agrada veure els ponts decorats i els vaixells turístics que passen lentament. Algunes persones fan fotos, altres simplement passegen. Camino sense pressa, parant-me de tant en tant a mirar algun detall que em crida l'atenció.

Quan arribo a la Torre Eiffel, aixeco el cap i em quedo mirant-la una bona estona. És molt més gran del que m'imaginava, i imposa molt quan la tens just davant. Hi ha turistes fent fotos per tot arreu, rient i parlant en diferents idiomes. Jo també en faig algunes, intentant trobar l'angle perfecte, tot i que sé que cap foto pot transmetre del tot el que se sent estant allà.

Pujo fins al segon pis per les escales. Costa una mica, perquè hi ha molts graons, i el fred es nota més a mesura que puges. El vent bufa fort, però la vista és increïble. Veig tot [...] París als meus peus, els carrers llargs, el riu serpentejant, els edificis clars i els jardins verds. Em sento molt petita, però alhora molt afortunada de poder viure aquest moment. Em quedo una estona mirant en silenci, intentant memoritzar-ho tot.

Baixo de la torre i continuo el meu recorregut pel barri de Montmartre. Els carrers són empinats i estrets, plens d'artistes que pinten retrats o venen quadres. Alguns toquen música, i l'ambient és molt animat. Entro a una botiga petita de records i compro una postal per enviar-la a casa. M'agrada pensar que algú la rebrà i podrà imaginar una mica del que estic vivint.

A dalt de tot del barri hi ha la basílica del Sacré-Coeur. [...] Pujo les escales amb calma i, quan arribo, m'assec uns minuts per recuperar l'alè. Entro a dins i m'impressiona el silenci i la llum suau que entra pels vitralls. Tot convida a estar tranquil i a pensar. M'hi quedo una estona asseguda, observant l'espai i gaudint d'aquella pau.

A la tarda vaig fins al Museu del Louvre. Només amb veure la piràmide de vidre ja val la pena la visita. El museu és immens, i sé que és impossible veure-ho tot en un sol dia. Camino per les sales, mirant pintures i escultures, i m'aturo davant d'algunes obres que em criden més l'atenció. Finalment arribo a la Mona Lisa. Hi ha molta gent, però aconsegueixo apropar-m'hi una mica. Em sorprèn que sigui tan petita, però la seva mirada té alguna cosa especial que fa que no puguis deixar de mirar-la.

Quan surto del museu, camino pel Jardí de les Tulleries. Els arbres estan plens de fulles grogues i taronges, i el sol comença a pondre's lentament. M'assec en un banc i deixo que passi el temps, mirant com els nens juguen i les persones passegen amb calma. És un moment molt tranquil, que em fa sentir bé.

A la nit torno al barri llatí. Hi ha música als carrers, gent parlant i rient, i l'olor de menjar em fa venir gana. Entro en un restaurant petit i acollidor. Demano sopa de ceba i un tros de pa cruixent, i de postres una crêpe amb xocolata calenta. Tot és deliciós, i acabo el sopar molt satisfeta.

Quan surto al carrer, París està il·luminat. La Torre Eiffel brilla al fons i el riu Sena reflecteix les llums de la ciutat. Camino sense pressa, pensant en tot el que he vist durant el dia. Entenc per què la gent s'enamora d'aquesta ciutat. Té alguna cosa màgica, com si cada carrer tingués una història amagada.

Avui París m'ha ensenyat la seva bellesa i la seva calma. Demà continuaré descobrint-la, però sé que aquest primer dia quedarà per sempre a la meva memòria.