La meva experiència amb l'ANGLÈS (1/3)

Hola a tots i benvinguts a un nou vídeo de Català al Natural. Avui vull començar una nova sèrie de vídeos en la qual parlaré de la meva experiència estudiant llengües. Hi haurà un vídeo per a cada llengua i parlaré de totes les llengües que he estudiat, per tant, tant de les que he aconseguit aprendre amb més o menys èxit com de* les que he fracassat, d'acord? Parlaré de les bones experiències i de les males experiències i doncs, amb sort, quedaran uns vídeos, doncs, prou interessants que, potser, també, us puguin ser útils, i també us aniré explicant, doncs, amb cada una de les llengües per les quals he passat, quin... què n'he après i quines conclusions, doncs, n'he tret, de... de cada una d'aquestes experiències.

I, en primer lloc, com deveu haver vist al títol, parlaré de l'anglès. Faré aquesta sèrie en ordre cronològic, d'acord? Per tant, en ordre en que he estudiat les llengües, i la primera llengua estrangera que vaig aprendre o que vaig començar a estudiar va ser l'anglès, de manera que començarem per l'anglès.

Bé, primer de tot dir que l'anglès és la llengua estrangera amb la qual em sento més còmode, amb la qual tinc més nivell. Crec que tinc un nivell entre un C1 i un C2, no n'estic segur del tot. Fa sis o set anys, ja, em vaig treure el nivell C1 de Cambridge, l'Advanced. No sé si ara em trauria un C2, o no, si aprovaria l'examen si el fes, o potser hauria d'estudiar una mica. No ho sé, la veritat, entre un C1 i un C2. Estic còmode amb la llengua, no tinc... en principi no tinc problemes per expressar-me i per entendre la llengua. Però clar, al ser una llengua, doncs, que té tanta diversitat de dialectes, doncs sempre et trobes algú de no sé quina part del Regne Unit que no entens absolutament res del que diu. O segons quin Australià, també, amb un accent molt... molt fort, també costa d'entendre. I també passa, a vegades, doncs que amb certes pel·lícules necessito posar subtítols, ni que sigui en anglès, no? Per entendre bé tot el que diuen quan criden o quan xiuxiuegen, doncs va bé, doncs, tenir els subtítols.

De manera que no puc dir que que l'entengui o que la parli com una llengua nadiua, com pot ser el català o el castellà, que sí que òbviament no tinc problemes per entendre'ls en cap... pràcticament cap circumstància. I, pel que fa a expressar-me, doncs parlo amb correcció, parlo bé, però òbviament també hi ha expressions que no conec, paraules, òbviament, també, que no conec, però en principi sí que no tinc problemes per parlar de coses, no només senzilles, sinó coses ja més complicades. Per exemple, jo he estudiat... estic ara acabant un màster, de lingüística, i l'he fet pràcticament tot en anglès, d'acord? He escrit treballs en anglès, he estudiat les assignatures en anglès i he fet exàmens en anglès.

I en principi, doncs, no tinc problema, doncs, per expressar-me tant parlant com escrivint en anglès. I, pel que fa a la meva pronúncia, doncs ja en parlaré amb més detall en un altre... més endavant en el vídeo, però... No és dolenta, però tampoc és genial. Ningú mai m'ha confós per un parlant nadiu d'anglès. Ningú s'ha pensat “ah, ostres, em pensava que eres americà fins que no m'has dit que eres de Barcelona”. No m'ha passat mai. De manera que això, una pronúncia decent, però tampoc no és per... per tirar coets.

Bé, comencem pels anys que jo vaig estudiar anglès. Vaig començar a aprendre'l a l'escola primària, quan feia tercer de primària, per tant tenia uns vuit anys, d'acord? I això, vaig estar fent, doncs, durant l'educació primària i secundària vaig estar fent anglès a l'escola i va ser la principal font de... d'angles, no? D'aprenentatge d'anglès que jo tenia en aquella època. Quan... quan ja era més gran, cap als ja tretze, catorze, quinze anys, ja també doncs vaig anar tenint altres fonts d'input d'anglès com... on-line, o videojocs. De manera que ja no només a l'escola, diguéssim, veia la llengua. I quan vaig arribar a quart d'ESO, que devia tenir uns quinze anys, va ser l'últim any en què jo vaig fer anglès a l'escola. Perquè els dos últims anys de l'institut, el primer i segon de batxillerat (que el batxillerat és... són els dos anys que fem just abans d'anar a la universitat), doncs durant aquells dos anys no vaig fer anglès perquè em deixaven triar entre francès i anglès i jo vaig decidir triar francès a l'escola i em vaig apuntar a una acadèmia d'anglès. De manera que jo ja havia fet... em sembla que vuit anys d'anglès a l'escola, i llavors, a batxillerat, vaig deixar de fer anglès a l'escola per fer-lo en una acadèmia i vaig fer quatre anys en acadèmia, d'anglès, d'acord? Em sembla que hi anava, depenent de l'any, un cop a la setmana tres hores, i després em sembla que els últims dos anys... l'últim any o els últims dos anys hi anava dos cops a la setmana dues hores. Per tant, en total, quatre hores a la setmana. I això, per tant, si ho sumem tot, crec que en total van ser dotze anys de... diguéssim, de lliçons, de classes d'anglès, d'acord? I bé, durant l'ensenyament... l'ensenyament a l'escola, quan l'aprenia a l'escola, doncs aviam, ja sabeu com s'aprenen les llengües a l'escola, no és l'entorn més adequat, no és... aprens, però poquet, no? No és una situació en la que realment necessitis utilitzar la llengua i que tinguis molta motivació per aprendre la llengua, sinó que t'ho agafes més com una altra assignatura, com poden ser matemàtiques o biologia, que realment no tens ganes d'estar a classe, però ho fas perquè és el que toca, no? I per tant, doncs això, anava aprenent però tampoc tenia un nivell massa... massa bo, diguéssim. Tenia problemes per parlar en anglès quan... quan viatjàvem, per exemple, amb la família. Però tot i això sí que al cap de vuit anys d'haver fet anglès a l'escola, quan vaig acabar l'educació secundària, doncs més o menys em podia comunicar en anglès.

Me'n recordo que als quinze anys vaig anar dues setmanes a Irlanda a fer una estada, a l'estiu. Precisament a fer un intensiu d'anglès i també vivia amb una família irlandesa. I realment recordo no tenir masses problemes ja en aquell moment per comunicar-me amb la gent. No tenia un nivell exageradament bo, però sí que recordo que amb la família, doncs, més o menys m'hi entenia sense... sense masses problemes, no? No teníem gaires malentesos.

Tot i això, jo encara recordo que, fins i tot quan em vaig treure el First, que és el B2, que jo era a primer de batxillerat, quan jo tenia setze anys, em sembla. Encara, realment, no em sentia còmode del tot amb la llengua. No la sen(tia)... no em sentia... realment, que era una llengua que jo podia parlar fluidament sense problemes i que la podia entendre sense problemes. I el pas realment important el vaig notar, quan jo realment vaig fer un canvi significatiu de nivell d'anglès, va ser quan vaig començar a fer-ho tot, o pràcticament tot, en anglès a l'ordinador, on-line, d'acord? Hi va haver un moment que, purament per... no sé, per la situació, per inèrcia, vaig començar sempre a buscar les coses a YouTube en anglès, els videojocs que jugava també començaven a ser tots en anglès, i quan buscava coses a Google, doncs la majoria de vegades ho buscava directament en anglès. No va ser una decisió deliberada, realment no em vaig proposar començar a fer les coses en anglès per aprendre'n, sinó senzillament eh... va començar a passar, realment no sé dir per què. De mica en mica em vaig anar passant més, doncs això, no? Al món on-line en anglès, i això realment em va ajudar moltíssim. Jo... Això potser vaig començar a fer-ho a segon de batxillerat, quan tenia uns divuit anys... disset anys, i... jo me'n recordo ja que als dinou, a segon de carrera, ja parlava molt tranquil·lament l'anglès, em podia mirar el que volgués en anglès sense tenir masses problemes. En aquests dos anys, realment, hi va haver una millora molt significativa i sobretot va ser per això, no? Pel fet de que jo vaig començar a... a consumir anglès diàriament a través de vídeos, videojocs, pel·lícules, sèries, etc. I realment va ser el primer cop que em vaig adonar, no? D'això, de que realment fer una exposició intensiva amb la llengua que aprens doncs realment ajuda. No és que sigui un plus, no és que sigui un complement a l'aprenentatge, sinó que realment és la base de l'aprenentatge.

I això, em sembla que el 2014 o així em vaig treure l'Advanced, que era el C1, i vaig fer un curs més d'anglès, encara, pel Proficiency, però sí que tenia la sensació durant el curs que el que aprenia ja no em servia per a res, que jo ja podia parlar en anglès i que realment estàvem ja doncs filant massa prim i que a mi en aquell moment no m'interessava. I doncs senzillament vaig... ja vaig... no vaig fer cap més curs, no em vaig treure el Proficiency, que és el C2, i allà es va quedar. Però des de llavors: u, el meu interès en les llengües ha crescut molt, d'acord? Jo en aquell... Mentre aprenia l'anglès, quan era més petit, mai tenia un interès especial per la llengua en sí, més... sempre m'ho vaig agafar com una cosa purament útil i necessària, d'acord?

Mai vaig tenir un interès especial per l'anglès com a llengua, i en els últims anys sí que m'ha crescut realment molt més tot aquest interès per les llengües i per tant doncs he descobert noves coses sobre l'anglès, investigant pel meu compte, últimament, encara que no sigui estudiant realment en una acadèmia o en un curs d'anglès. Doncs realment he seguit aprenent i intentant doncs millorar. I en els últims anys també he viatjat bastant, he viscut bastantes temporades fora, tot i que mai he viscut en un país de parla anglesa, però sí que òbviament, vivint fora, en la majoria de casos doncs la llengua que utilitzava era l'anglès. Tot i que normalment no era amb nadius d'anglès, era amb la gent de... d'altres països, amb gent internacional, que... amb la qual utilitzàvem l'anglès com a llengua franca, no, diguéssim? Però que, òbviament, doncs això m'ha portat a utilitzar molt l'anglès de manera quotidiana, i per tant doncs no... ara ja estic molt acostumat a utilitzar-lo, això, de manera normal i sense haver-hi de pensar massa.

Bé, ara m'agradaria parlar una mica més de l'anglès a nivell objectiu, d'acord? Com a llengua. L'anglès, suposo que sabreu que és una llengua germànica i en concret pertany a la branca de llengües germàniques occidentals, d'acord? Juntament amb altres llengües com el neerlandès o l'alemany. Però tot i això és significativament diferent d'aquestes altres llengües, d'acord? No hi ha mútua comprensió entre un anglès i un alemany si no han estudiat prèviament doncs la llengua de l'altre. I això és perquè l'anglès ha experimentat grans canvis en els últims segles o mil·lennis, no? Pel fet d'estar aïllat a... a Gran Bretanya, en una illa, no? I no només aïllat sinó que ha tingut influència d'altres llengües de famílies que no són la germànica. I precisament això ha portat a un fet molt curiós, que no sé si en sou conscients, i és que l'origen de les paraules angleses és molt divers.

Ara us ensenyaré un gràfic, d'acord? [Mostra un gràfic.] On... on el podeu veure. On podeu veure, diguéssim, la... el percentatge de... dels diferents orígens de les paraules en anglès. I com veieu, realment, l'origen germànic és molt reduït.