×

We use cookies to help make LingQ better. By visiting the site, you agree to our cookie policy.


image

Català al natural - aprendre llengües, La meva experiència amb l'ALEMANY (2/3)

La meva experiència amb l'ALEMANY (2/3)

I durant els següents mesos vaig seguir fent una mica d'alemany, pel meu compte, tampoc molt intensivament. I llavors, com que aquell any després de la universitat havia decidit agafar-me'l així una mica sabàtic, també perquè estava fent el canvi de química a llengües, doncs vaig decidir fer un parell de WorkAways i un d'ells va ser precisament a Alemanya, d'acord? Amb la intenció, òbviament, de practicar la llengua.

I me'n vaig anar a un poblet que es deia... mira, no sé com pronunciar-ho, s'escrivia Lüchow, una cosa així, ara us ho posaré aquí en pantalla. Està a prop de Lüneburg, que és un poble més conegut a Alemanya. Molt maca, aquella zona. I res, vaig anar a treballar allà a un hotel, amb altres companys. Els companys no eren alemanys, però la gent, els treballadors, diguéssim, fixes de l'hotel sí que ho eren. I amb ells doncs vaig tenir l'oportunitat de viure per primer cop una mica en alemany, és a dir, utilitzar la llengua realment cada dia. Em va costar molt. Vaig arribar allà i recordo que tenia molts problemes fins i tot per preguntar i entendre les coses més bàsiques amb la resta de gent, però bé, de mica en mica vaig anar aprenent el vocabulari d'allà del lloc on estàvem, i doncs més o menys vaig acabar sortint d'allà... que tampoc hi vaig estar molt de temps, eh! Hi vaig estar vint-i-pico dies, potser vint-i-cinc dies. Tres, quatre setmanes. I... però bé, al sortir d'allà, ja estava una mica més acostumat com a mínim a trencar el gel, no? A forçar-me a, com a mínim, presentar-me i conèixer algú, això sí que, més o menys, vaig superar aquesta barrera, no? De, com a mínim, això, les frases més típiques doncs ja tenir-les més fluïdes i també entendre el que em deien. I per tant podríem dir que potser jo vaig sortir d'allà amb un nivell A2, potser tirant cap a B1, però justet, allà entre A2 i B1.

I el que vaig fer va ser anar a fer el segon WorkAway que tenia planejat fer, a Itàlia aquell cop, per practicar l'italià, que serà el proper episodi. I bé, llavors sí que com que em vaig... em vaig centrar més en l'italià vaig tallar una mica amb l'alemany i durant un temps sí que vaig deixar d'estudiar-lo. Això que us he explicat va ser a principis del 2018 i llavors, això, vaig estar un bon temps sense fer massa res amb l'alemany. De tant en tant em veia algun vídeo, alguna coseta, però no l'estudiava ni el parlava amb ningú. I llavors, al cap de dos anys, va ser quan vaig tornar a marxar, aquell cop a Sud-Amèrica, però bé, viatjant... sempre hi ha molts alemanys que viatgen. Si aneu a viatjar una mica així estil “backpacker”, que es diu, segur que us trobeu molts alemanys, és bastant... bastant comú entre els alemanys joves fer aquest tipus de coses. I bé, això, vaig conèixer molts alemanys, que ja n'havia conegut abans, però en vaig conèixer més, i bé, mentre anava viatjant doncs de tant en tant tenia l'oportunitat de practicar una miqueta amb algú o altre. Però bé, no de manera massa rellevant.

I el tema és que va arribar la pandèmia, vaig haver de tornar a casa, i llavors em vaig trobar que estava tancat a casa dels pares sense res a fer. No tenia feina, no tenia estudis, en el sentit de que no estava inscrit, matriculat a cap mena de curs, ni de res, bàsicament. I llavors, com que tenia tot el dia lliure a casa, doncs per sentir-me una mica útil, vaig posar-me un horari de fer... d'estudiar tres llengües al dia. Més o menys fer una hora i mitja amb cada una d'elles. El rus, que ja l'havia començat, l'alemany, que feia temps que no el revisava, i a part el japonès que també portava un temps fent-lo amb una... amb una amiga, amb qui fèiem intercanvi lingüístic. I bé, llavors, durant els mesos de quarantena més estricta sí que vaig estar fent una hora i mitja ben bona d'alemany. Em mirava, no sé, un parell d'entrevistes, o no sé, vídeos de YouTube en alemany. Traduïa els subtítols, em buscava, no sé, això, dubtes de gramàtica, i tot el que fos. No el vaig parlar amb ningú, no tenia ningú amb qui parlar alemany en aquell moment.

I per acabar de completar una mica tot aquest esprint que vaig fer durant la quarantena, diguéssim, el confinament més radical, que no podíem sortir de casa, doncs a l'estiu, que ja necessitava tornar a marxar, doncs vaig decidir anar a Alemanya. De fet vaig fer un vídeo pel... pel canal des d'allà a Alemanya. I vaig estar tres setmanetes allà... Vaig estar primer una setmana a prop de Berlin. El que passa que no vaig acabar de quadrar bé amb el lloc on vaig anar i llavors vaig canviar i vaig anar amb una família a prop de Frankfurt (relativament a prop de Frankfurt), durant dues setmanes més. Això, vaig estar tres setmanes a alemanya i llavors sí que, bé, després d'haver fet tot aquest intensiu d'un parell de mesos a casa i anar a Alemanya, potser si que podríem dir que vaig arribar a un nivell B1. Ja estava acostumat, més o menys, a tenir converses normals, però mai va ser molt sòlid, d'acord? Mai és allò que tingués molta seguretat o confiança en mi mateix. I de moment ho vaig deixar allà.

I el que passa és que al tornar, quan... clar, jo havia estat fent tres llengües, així, relativament difícils per mi, no? El rus, l'alemany i el japonès, i vaig veure que quan vaig tornar a començar la vida normal doncs era inviable mantenir-les, i vaig decidir deixar l'alemany i començar a posar-me amb el francès, que és l'últim vídeo que vaig fer, ja us ho vaig explicar, això. I per tant doncs ara sí que porto un any, pràcticament, sense haver fet gaire res d'alemany.

Tot i que, recentment, va venir aquí al pis un amic d'un company meu, que viu a Alemanya, i ell és persa, iranià, i parla òbviament persa, parla anglès i parla alemany. Per tant teníem l'alemany i l'anglès com a llengües comunes, el seu anglès no era gaire bo, així que més o menys ens vam posar a parlar en alemany i em va... jo em pensava que no em sortiria res i al final doncs ens vam aconseguit acabar coneixent ell i jo només en alemany, cosa que va estar mol “guai”.

I després, també, molt recentment, he trobat un intercanvi d'alemany. Una persona amb qui fer, això, intercanvi espanyol-alemany i bé, ho fem només mitja horeta a la setmana, mitja horeta en cada llengua, i això doncs em serveix per anar mantenint una mica el meu nivell bastant limitat que tinc d'alemany que tinc i no perdre'l. Per tant, en resum, l'alemany és una llengua amb la qual jo m'hi he entrebancat molt, és com... molts cops he començat, ho he deixat, he tornat a començar, i a part doncs els primers anys van ser nefastos, bàsicament. I per això doncs no és una llengua amb la qual jo mai hagi aconseguit realment arribar a un nivell de comoditat i fluïdesa que m'agradaria. És una cosa que tinc pendent però tampoc ara mateix no tinc masses ganes de posar-m'hi i a part estic molt posat en altres llengües. De manera que ho deixo pel futur. Si arriba el moment on tinc doncs la situació adequada o les ganes necessàries com per fer aquest esforç amb l'alemany, doncs potser sí que aconseguiré portar la llengua a un nivell realment decent. Ara mateix el tinc a un nivell, diguéssim, el just i necessari doncs per poder-me comunicar amb la gent.

I això, com us he comentat, no? De l'experiència de l'alemany, bàsicament, el que jo en trec és que si vols aprendre una llengua, sobretot una que sigui una mica més difícil, el que has de fer és ser proactiu. Ja ho he repetit moltíssimes vegades, no? Realment tenir contacte amb la llengua regularment, utilitzar-la moltíssim, parlar, escoltar, llegir. I per molt que tinguis un professor, per molt que vagis a un curs, això no pot ser tot, d'acord? No has d'esperar que una altra persona, que hi hagi un professor que et posi la llengua al cap. Això és impossible. Has de ser tu que l'has d'anar a buscar. D'acord? És la... com això, com un jugador de futbol. Pot tenir un bon entrenador, però és ell que ha d'estar hores i hores i hores jugant a futbol i xutant la pilota per doncs seguir millorant i realment convertir-se en un bon jugador, no? Com qualsevol habilitat, s'ha de practicar. Per tant, tots vosaltres que esteu aprenent català, si ja heu trobat aquest canal de YouTube, doncs ja... vol dir que ja heu fet aquest esforç, no?

Que ja esteu disposats, una mica, a sortir de la zona més de confort, d'apuntar-se a una classe i després (o un curs) i oblidar-se'n i no fer res més. Més o menys, si esteu aquí, doncs vol dir que ja esteu una mica en el bon camí. Amb això no estic dient que els cursos tinguin res de dolent, potser tenir professors genials, cursos molt ben muntats, però sobretot això, actitud proactiva, d'acord? No esperar que ens ho donin tot fet perquè per molt bo que sigui el professor tu ets el primer responsable del teu aprenentatge.

De l'alemany en sí, com a llengua, bàsicament comentar que el tema dels gèneres és una tocada de nassos. Per que no hi ha bones... no hi ha, diguéssim, una regla fàcil per saber quin és el gènere d'una paraula. I si no saps el gènere estàs fotut perquè no saps com declinar-la, d'acord? O com... com declinar l'article. I per tant, això, en alemany, si no saps el gènere d'una paraula és com si no sapiguessis* (sabessis) la paraula. Així que si esteu estudiant alemany, aprengueu-vos* (apreneu-vos) sempre, sempre, sempre, quin és el maleït article. Der”, “die” o “das”, d'acord? Si no, no serveix per a res i no podreu parlar. I bé, estic xerrant molt.

Ara al final del vídeo sí que com sempre faré un petit minutet xerrant en alemany. Com a mínim perquè em pugueu sentir. Òbviament, realment, un minut no és representatiu de res. Ja us dic jo que el meu alemany és molt justet però bé, com a mínim em puc comunicar.

[En alemany: Doncs ara en alemany. No és fàcil parlar en alemany. Qual algú em pregunta “saps parlar alemany?” sempre dic "jein" (= “sí / no” = joc de paraules en alemany). Perquè sí, puc parlar una mica, però no gaire i no fluidament. I doncs, com he dit, he estat dues vegades a Alemanya. M'agrada el país i també m'agrada la gent d'allà. Són molt “guais”, molt macos, però també molt directes. Tot i que això no és dolent, però sí que és una mica estrany, pels espanyols, per exemple. Nosaltres som molt diferents. Però sí, m'agrada la gent d'allà i el país i espero algun dia parlar millor l'alemany i visitar una altra vegada Alemanya o (en rus), això és rus, o (en alemany), visitar Alemanya o Àustria.]

Bé, nois, això ha estat tot. Em sembla que al final he fet aquest vídeo més llarg del que pretenia. Ho sento si he xerrat massa. Espero que hagi sigut interessant, que us hagi sigut interessant a vosaltres, vaja. Que... doncs això, que aprengueu la (lliçó)... dels meus errors, que aprengueu les llengües doncs no només anant a una escola i estudiant d'un llibre, o fent exàmens, sinó que l'aprengueu realment utilitzant la llengua. I bé, això, gràcies per haver vist el vídeo, [com sempre deixeu un “like” si us ha gradat].

La meva experiència amb l'ALEMANY (2/3) Meine Erfahrung mit DEUTSCHLAND (2/3) Η εμπειρία μου με τη ΓΕΡΜΑΝΙΑ (2/3) My experience with GERMANY (2/3) Mi experiencia con ALEMÁN (2/3) Mon expérience avec l'ALLEMAGNE (2/3) La mia esperienza con la GERMANIA (2/3) Minha experiência com a ALEMANHA (2/3) 我在德国的经历 (2/3)

I durant els següents mesos vaig seguir fent una mica d'alemany, pel meu compte, tampoc molt intensivament. E anche nei mesi successivi ho continuato a studiare un po' di tedesco da solo, anche se non molto intensamente. I llavors, com que aquell any després de la universitat havia decidit agafar-me'l així una mica sabàtic, també perquè estava fent el canvi de química a llengües, doncs vaig decidir fer un parell de WorkAways i un d'ells va ser precisament a Alemanya, d'acord? Amb la intenció, òbviament, de practicar la llengua.

I me'n vaig anar a un poblet que es deia... mira, no sé com pronunciar-ho, s'escrivia Lüchow, una cosa així, ara us ho posaré aquí en pantalla. Està a prop de Lüneburg, que és un poble més conegut a Alemanya. Molt maca, aquella zona. I res, vaig anar a treballar allà a un hotel, amb altres companys. Els companys no eren alemanys, però la gent, els treballadors, diguéssim, fixes de l'hotel sí que ho eren. I amb ells doncs vaig tenir l'oportunitat de viure per primer cop una mica en alemany, és a dir, utilitzar la llengua realment cada dia. Em va costar molt. Vaig arribar allà i recordo que tenia molts problemes fins i tot per preguntar i entendre les coses més bàsiques amb la resta de gent, però bé, de mica en mica vaig anar aprenent el vocabulari d'allà del lloc on estàvem, i doncs més o menys vaig acabar sortint d'allà... que tampoc hi vaig estar molt de temps, eh! Hi vaig estar vint-i-pico dies, potser vint-i-cinc dies. Tres, quatre setmanes. I... però bé, al sortir d'allà, ja estava una mica més acostumat com a mínim a trencar el gel, no? A forçar-me a, com a mínim, presentar-me i conèixer algú, això sí que, més o menys, vaig superar aquesta barrera, no? De, com a mínim, això, les frases més típiques doncs ja tenir-les més fluïdes i també entendre el que em deien. I per tant podríem dir que potser jo vaig sortir d'allà amb un nivell A2, potser tirant cap a B1, però justet, allà entre A2 i B1.

I el que vaig fer va ser anar a fer el segon WorkAway que tenia planejat fer, a Itàlia aquell cop, per practicar l'italià, que serà el proper episodi. I bé, llavors sí que com que em vaig... em vaig centrar més en l'italià vaig tallar una mica amb l'alemany i durant un temps sí que vaig deixar d'estudiar-lo. Això que us he explicat va ser a principis del 2018 i llavors, això, vaig estar un bon temps sense fer massa res amb l'alemany. De tant en tant em veia algun vídeo, alguna coseta, però no l'estudiava ni el parlava amb ningú. I llavors, al cap de dos anys, va ser quan vaig tornar a marxar, aquell cop a Sud-Amèrica, però bé, viatjant... sempre hi ha molts alemanys que viatgen. Si aneu a viatjar una mica així estil “__backpacker__”, que es diu, segur que us trobeu molts alemanys, és bastant... bastant comú entre els alemanys joves fer aquest tipus de coses. I bé, això, vaig conèixer molts alemanys, que ja n'havia conegut abans, però en vaig conèixer més, i bé, mentre anava viatjant doncs de tant en tant tenia l'oportunitat de practicar una miqueta amb algú o altre. Però bé, no de manera massa rellevant.

I el tema és que va arribar la pandèmia, vaig haver de tornar a casa, i llavors em vaig trobar que estava tancat a casa dels pares sense res a fer. No tenia feina, no tenia estudis, en el sentit de que no estava inscrit, matriculat a cap mena de curs, ni de res, bàsicament. I llavors, com que tenia tot el dia lliure a casa, doncs per sentir-me una mica útil, vaig posar-me un horari de fer... d'estudiar tres llengües al dia. Més o menys fer una hora i mitja amb cada una d'elles. El rus, que ja l'havia començat, l'alemany, que feia temps que no el revisava, i a part el japonès que també portava un temps fent-lo amb una... amb una amiga, amb qui fèiem intercanvi lingüístic. I bé, llavors, durant els mesos de quarantena més estricta sí que vaig estar fent una hora i mitja ben bona d'alemany. Em mirava, no sé, un parell d'entrevistes, o no sé, vídeos de YouTube en alemany. Traduïa els subtítols, em buscava, no sé, això, dubtes de gramàtica, i tot el que fos. No el vaig parlar amb ningú, no tenia ningú amb qui parlar alemany en aquell moment.

I per acabar de completar una mica tot aquest esprint que vaig fer durant la quarantena, diguéssim, el confinament més radical, que no podíem sortir de casa, doncs a l'estiu, que ja necessitava tornar a marxar, doncs vaig decidir anar a Alemanya. De fet vaig fer un vídeo pel... pel canal des d'allà a Alemanya. I vaig estar tres setmanetes allà... Vaig estar primer una setmana a prop de Berlin. El que passa que no vaig acabar de quadrar bé amb el lloc on vaig anar i llavors vaig canviar i vaig anar amb una família a prop de Frankfurt (relativament a prop de Frankfurt), durant dues setmanes més. Això, vaig estar tres setmanes a alemanya i llavors sí que, bé, després d'haver fet tot aquest intensiu d'un parell de mesos a casa i anar a Alemanya, potser si que podríem dir que vaig arribar a un nivell B1. Ja estava acostumat, més o menys, a tenir converses normals, però mai va ser molt sòlid, d'acord? Mai és allò que tingués molta seguretat o confiança en mi mateix. I de moment ho vaig deixar allà.

I el que passa és que al tornar, quan... clar, jo havia estat fent tres llengües, així, relativament difícils per mi, no? El rus, l'alemany i el japonès, i vaig veure que quan vaig tornar a començar la vida normal doncs era inviable mantenir-les, i vaig decidir deixar l'alemany i començar a posar-me amb el francès, que és l'últim vídeo que vaig fer, ja us ho vaig explicar, això. I per tant doncs ara sí que porto un any, pràcticament, sense haver fet gaire res d'alemany.

Tot i que, recentment, va venir aquí al pis un amic d'un company meu, que viu a Alemanya, i ell és persa, iranià, i parla òbviament persa, parla anglès i parla alemany. Per tant teníem l'alemany i l'anglès com a llengües comunes, el seu anglès no era gaire bo, així que més o menys ens vam posar a parlar en alemany i em va... jo em pensava que no em sortiria res i al final doncs ens vam aconseguit acabar coneixent ell i jo només en alemany, cosa que va estar mol “guai”.

I després, també, molt recentment, he trobat un intercanvi d'alemany. Una persona amb qui fer, això, intercanvi espanyol-alemany i bé, ho fem només mitja horeta a la setmana, mitja horeta en cada llengua, i això doncs em serveix per anar mantenint una mica el meu nivell bastant limitat que tinc d'alemany que tinc i no perdre'l. Per tant, en resum, l'alemany és una llengua amb la qual jo m'hi he entrebancat molt, és com... molts cops he començat, ho he deixat, he tornat a començar, i a part doncs els primers anys van ser nefastos, bàsicament. I per això doncs no és una llengua amb la qual jo mai hagi aconseguit realment arribar a un nivell de comoditat i fluïdesa que m'agradaria. És una cosa que tinc pendent però tampoc ara mateix no tinc masses ganes de posar-m'hi i a part estic molt posat en altres llengües. De manera que ho deixo pel futur. Si arriba el moment on tinc doncs la situació adequada o les ganes necessàries com per fer aquest esforç amb l'alemany, doncs potser sí que aconseguiré portar la llengua a un nivell realment decent. Ara mateix el tinc a un nivell, diguéssim, el just i necessari doncs per poder-me comunicar amb la gent.

I això, com us he comentat, no? De l'experiència de l'alemany, bàsicament, el que jo en trec és que si vols aprendre una llengua, sobretot una que sigui una mica més difícil, el que has de fer és ser proactiu. Ja ho he repetit moltíssimes vegades, no? Realment tenir contacte amb la llengua regularment, utilitzar-la moltíssim, parlar, escoltar, llegir. I per molt que tinguis un professor, per molt que vagis a un curs, això no pot ser tot, d'acord? No has d'esperar que una altra persona, que hi hagi un professor que et posi la llengua al cap. Això és impossible. Has de ser tu que l'has d'anar a buscar. D'acord? És la... com això, com un jugador de futbol. Pot tenir un bon entrenador, però és ell que ha d'estar hores i hores i hores jugant a futbol i xutant la pilota per doncs seguir millorant i realment convertir-se en un bon jugador, no? Com qualsevol habilitat, s'ha de practicar. Per tant, tots vosaltres que esteu aprenent català, si ja heu trobat aquest canal de YouTube, doncs ja... vol dir que ja heu fet aquest esforç, no?

Que ja esteu disposats, una mica, a sortir de la zona més de confort, d'apuntar-se a una classe i després (o un curs) i oblidar-se'n i no fer res més. Més o menys, si esteu aquí, doncs vol dir que ja esteu una mica en el bon camí. Amb això no estic dient que els cursos tinguin res de dolent, potser tenir professors genials, cursos molt ben muntats, però sobretot això, actitud proactiva, d'acord? No esperar que ens ho donin tot fet perquè per molt bo que sigui el professor tu ets el primer responsable del teu aprenentatge.

De l'alemany en sí, com a llengua, bàsicament comentar que el tema dels gèneres és una tocada de nassos. Per que no hi ha bones... no hi ha, diguéssim, una regla fàcil per saber quin és el gènere d'una paraula. I si no saps el gènere estàs fotut perquè no saps com declinar-la, d'acord? O com... com declinar l'article. I per tant, això, en alemany, si no saps el gènere d'una paraula és com si no sapiguessis* (sabessis) la paraula. Així que si esteu estudiant alemany, aprengueu-vos* (apreneu-vos) sempre, sempre, sempre, quin és el maleït article. “__Der__”, “__die__” o “__das__”, d'acord? Si no, no serveix per a res i no podreu parlar. I bé, estic xerrant molt.

Ara al final del vídeo sí que com sempre faré un petit minutet xerrant en alemany. Com a mínim perquè em pugueu sentir. Òbviament, realment, un minut no és representatiu de res. Ja us dic jo que el meu alemany és molt justet però bé, com a mínim em puc comunicar.

\[En alemany: Doncs ara en alemany. No és fàcil parlar en alemany. Qual algú em pregunta “saps parlar alemany?” sempre dic "__jein__" (= “sí / no” = joc de paraules en alemany). Perquè sí, puc parlar una mica, però no gaire i no fluidament. I doncs, com he dit, he estat dues vegades a Alemanya. M'agrada el país i també m'agrada la gent d'allà. Són molt “guais”, molt macos, però també molt directes. Tot i que això no és dolent, però sí que és una mica estrany, pels espanyols, per exemple. Nosaltres som molt diferents. Però sí, m'agrada la gent d'allà i el país i espero algun dia parlar millor l'alemany i visitar una altra vegada Alemanya o (en rus), això és rus, o (en alemany), visitar Alemanya o Àustria.\]

Bé, nois, això ha estat tot. Em sembla que al final he fet aquest vídeo més llarg del que pretenia. Ho sento si he xerrat massa. Espero que hagi sigut interessant, que us hagi sigut interessant a vosaltres, vaja. Que... doncs això, que aprengueu la (lliçó)... dels meus errors, que aprengueu les llengües doncs no només anant a una escola i estudiant d'un llibre, o fent exàmens, sinó que l'aprengueu realment utilitzant la llengua. I bé, això, gràcies per haver vist el vídeo, \[com sempre deixeu un “like” si us ha gradat\].