×

We use cookies to help make LingQ better. By visiting the site, you agree to our cookie policy.


image

Català al natural - aprendre llengües, La meva experiència amb el FRANCÈS (2/2)

La meva experiència amb el FRANCÈS (2/2)

[Per continuar al minut 9:49 en el video.]

El puc fer regularment i de moment tinc la sensació que vaig millorant. Bé, i llavors, parlant una mica més del francès com a llengua en si, bé, no és cap secret que el francès és una llengua romànica, que ve del llatí, i per tant doncs, òbviament, als que parlem català i castellà com a llengües maternes doncs ens és bastant fàcil aprendre'l, excepte per la pronúncia. La maleïda pronúncia francesa és bastant complicada. Jo, no sé ben bé... en general crec que no tinc una pronúncia, això, ni excessivament bona ni excessivament dolenta. Més o menys crec que puc fer la majoria dels sons francesos, però no tots. Per exemple hi ha moltes vocals nasals que costen de diferenciar entre “ã”, “õ”, i bé, diferents vocals nasals que costen de diferenciar. També hi ha la “ü”, després la R aquí a la... a la gola, no? Que sí, la sé fer, però a vegades hi ha paraules com... aquella cançó de l'Edith Piaf de “Je ne regrette rien” (no em penedeixo de res), “regrette rien”, això doncs costa bastant de dir, la veritat. I això, ho he de dir lentament, si fos ràpidament no sé... no m'acaba de sortir bé. Bé, la pronúncia francesa crec que és el principal inconvenient o el principal problema que ens trobem els parlants de català, espanyol, o fins i tot italià o portuguès, a l'aprendre el francès.

Per la resta és bastant fàcil. L'estructura de la llengua és... una altra llengua romànica i no té massa complicació. I bé, lligat amb la pronúncia hi ha el problema de l'ortografia. L'ortografia, també, tot i que té, diguéssim... no dic que no sigui consistent perquè sí que hi ha certes combinacions de lletres que sempre fan el mateix so, en general, despista molt, perquè una paraula com aquesta que veieu aquí escrita, es pronuncia “o”, no? Llavors... Tenim una magnífica lletra o que ja substituiria, no? Aquestes tres altres lletres que... que utilitzen per escriure-la. Llavors doncs tot això complica una mica l'aprenentatge, però bé, t'hi acabes acostumant i tampoc no és... no és un gran problema. I, altre cop lligat amb la pronúncia, també porta una mica de problemes pel tema de les terminacions verbals, no? Perquè... t'aprens les taules de conjugació, i allà doncs cada persona té la seva terminació, i cada temps verbal és diferent, i després els sents i són tots iguals. Perquè no pronuncien... molts cops no pronuncien bé... no, no és que no els pronunciïn bé, senzillament fan les terminacions de la majoria de temps verbals per a totes les persones iguals. O alguna diferència subtil.

Llavors tot això el que fa és que al final, doncs, no acabes de tenir clar ben bé quin temps verbal utilitzes, o quin estan utilitzant (els teus interlocutors). Però bé. I ja més a nivell personal el francès és una llengua que m'agrada. La veritat, mai he tingut un interès especial en la llengua francesa, però tampoc mai hi he tingut cap relació negativa, diguéssim, no... Jo crec que al ser una llengua romànica i al no fer-se difícil, no? Doncs, en aquest sentit és més agradable, no? Aprendre una cosa que és fàcil d'aprendre. Doncs, per això doncs tinc un... una bona relació amb el francès, diguéssim. Estic content de poder parlar aquesta llengua i això, no? Al ser una llengua que es parla a tants llocs del món. O que hi ha tants parlants de francès, doncs realment, estic content de conèixer-la i poder-la parlar i entendre.

És curiós també veure que hi ha expressions comunes compartides entre el català i el francès. Òbviament... realment, el llatí, el llatí vulgar, quan va evolucionar en les diferents llengües romàniques, diguéssim, va quedar com... el que es diu un “continu de dialectes”, no? I per tant, realment, geogràficament, com més a prop estiguis d'una regió, doncs més s'assembla la teva manera de parlar a la dels altres, no? Per tant, quan la gent diu “el gallec és una barreja entre el portuguès i l'espanyol”. No, no és que sigui una barreja, senzillament hi havia... hi ha un continu, no? Tenim el portuguès, gallec, espanyol, i pel mig també tindríem bable, aragonès, no? O sigui, tot això era un continu. L'únic que al final doncs les llengües més fortes han acabat sent doncs, en aquest cas, el portuguès i l'espanyol. I com que queda el gallec allà al mig, doncs diem que és una barreja, però no és que sigui una barreja. Senzillament és un punt intermedi*, no? I, doncs, el mateix, doncs amb... si tu agafes entre el francès i l'espanyol, pel mig doncs què tindries? Català, occità, fins i tot provençal, no? Altres llengües romàniques del sud de França. I per això doncs el català geogràficament i lingüísticament és més proper al francès que l'espanyol, que és al centre de la península. I per això hi ha més similituds entre el català i el francès que no pas amb el castellà (entre el castellà i el francès). I és graciós, algunes expressions com “donar un cop d'ull” o per exemple un “cul de sac”, són expressions que s'assemblen molt en francès, no? Són pràcticament iguals, i això doncs òbviament ens facilita als catalans encara una mica més l'aprenentatge del francès.

Bé, i finalment doncs ja queda l'última part del vídeo que és, això, deixar-vos sentir una mica el meu francès. Bé, començo a parlar i vosaltres mateixos jutjareu: [Doncs ara en francès. Com he dit en català ara estudio el francès quasi cada dia, però no gaire formalment.] [Simplement miro vídeos a YouTube i sèries a Netflix.] [Llavors, el francès és una llengua parlada a diferents països d'Europa i també fora d'Europa.] [Aquí a Europa he estat a França i a Suïssa, però no a Bèlgica.] [A la part francòfona de Bèlgica no hi he anat.] [I és un país que m'agradaria visitar.] [I, això, a França hi anem bastant sovint perquè està bastant a prop d'aquí.] [Hi anem a esquiar i també a les ciutats del sud de França com Perpinyà i Avinyó.] [I res, no sé què dir.] [Realment és només això, acabaré aquí aquest vídeo.] [Espero que us hagi agradat.] [Que us hagi agradat, és subjuntiu, oi?] [Que us hagi agradat. No ho sé.] [I ens veiem...] [Deixeu un like al vídeo, subscriviu-vos i ens veiem al proper vídeo. A reveure!]

**La meva experiència amb el FRANCÈS** (2/2) Meine Erfahrung mit FRANZÖSISCH (2/2) My experience with FRENCH (2/2) Mi experiencia con el FRANCÉS (2/2) Mon expérience avec le FRANÇAIS (2/2) La mia esperienza con il FRANCESE (2/2)

[Per continuar al minut 9:49 en el video.]

El puc fer regularment i de moment tinc la sensació que vaig millorant. Ich kann es regelmäßig machen und im Moment habe ich das Gefühl, dass es mir besser geht. Lo puedo hacer regularmente y de momento tengo la sensación de que voy mejorando. Bé, i llavors, parlant una mica més del francès com a llengua en si, bé, no és cap secret que el francès és una llengua romànica, que ve del llatí, i per tant doncs, òbviament, als que parlem català i castellà com a llengües maternes doncs ens és bastant fàcil aprendre'l, excepte per la pronúncia. Bene, e poi, parlando ancora un po' del francese come lingua stessa, beh, non è un segreto che il francese è una lingua romanza, che deriva dal latino, e quindi, ovviamente, quelli di noi che parlano catalano e spagnolo come madrelingua, quindi è abbastanza facile per noi impararlo, fatta eccezione per la pronuncia. La maleïda pronúncia francesa és bastant complicada. Jo, no sé ben bé... en general crec que no tinc una pronúncia, això, ni excessivament bona ni excessivament dolenta. Més o menys crec que puc fer la majoria dels sons francesos, però no tots. Per exemple hi ha moltes vocals nasals que costen de diferenciar entre “ã”, “õ”, i bé, diferents vocals nasals que costen de diferenciar. També hi ha la “ü”, després la R aquí a la... a la gola, no? Que sí, la sé fer, però a vegades hi ha paraules com... aquella cançó de l'Edith Piaf de “__Je ne regrette rien__” (no em penedeixo de res), “__regrette rien__”, això doncs costa bastant de dir, la veritat. I això, ho he de dir lentament, si fos ràpidament no sé... no m'acaba de sortir bé. Bé, la pronúncia francesa crec que és el principal inconvenient o el principal problema que ens trobem els parlants de català, espanyol, o fins i tot italià o portuguès, a l'aprendre el francès.

Per la resta és bastant fàcil. L'estructura de la llengua és... una altra llengua romànica i no té massa complicació. I bé, lligat amb la pronúncia hi ha el problema de l'ortografia. L'ortografia, també, tot i que té, diguéssim... no dic que no sigui consistent perquè sí que hi ha certes combinacions de lletres que sempre fan el mateix so, en general, despista molt, perquè una paraula com aquesta que veieu aquí escrita, es pronuncia “o”, no? Llavors... Anche l'ortografia, anche se ha, diciamo... non dico che non sia coerente perché ci sono certe combinazioni di lettere che fanno sempre lo stesso suono, in generale è molto fuorviante, perché una parola come questa che tu vedi scritto qui, si pronuncia "o", vero? Poi... Tenim una magnífica lletra o que ja substituiria, no? Tenemos una magnífica letra o que ya sustituiría, ¿no? Abbiamo un font fantastico o questo lo sostituirebbe già, giusto? Aquestes tres altres lletres que... que utilitzen per escriure-la. Llavors doncs tot això complica una mica l'aprenentatge, però bé, t'hi acabes acostumant i tampoc no és... no és un gran problema. I, altre cop lligat amb la pronúncia, també porta una mica de problemes pel tema de les terminacions verbals, no? Perquè... t'aprens les taules de conjugació, i allà doncs cada persona té la seva terminació, i cada temps verbal és diferent, i després els sents i són tots iguals. Porque... te aprendes las tablas de conjugación, y allá pues cada persona tiene su terminación, y cada tiempo verbal es diferente, y después los sientes y son todos iguales. Perquè no pronuncien... molts cops no pronuncien bé... no, no és que no els pronunciïn bé, senzillament fan les terminacions de la majoria de temps verbals per a totes les persones iguals. O alguna diferència subtil. O alguna diferencia sutil.

Llavors tot això el que fa és que al final, doncs, no acabes de tenir clar ben bé quin temps verbal utilitzes, o quin estan utilitzant (els teus interlocutors). Entonces todo esto lo que hace es que al final, pues, no acabas de tener claro qué tiempo verbal utilizas, o cuáles están utilizando (tus interlocutores). Però bé. I ja més a nivell personal el francès és una llengua que m'agrada. La veritat, mai he tingut un interès especial en la llengua francesa, però tampoc mai hi he tingut cap relació negativa, diguéssim, no... Jo crec que al ser una llengua romànica i al no fer-se difícil, no? Doncs, en aquest sentit és més agradable, no? Aprendre una cosa que és fàcil d'aprendre. Doncs, per això doncs tinc un... una bona relació amb el francès, diguéssim. Estic content de poder parlar aquesta llengua i això, no? Al ser una llengua que es parla a tants llocs del món. O que hi ha tants parlants de francès, doncs realment, estic content de conèixer-la i poder-la parlar i entendre.

És curiós també veure que hi ha expressions comunes compartides entre el català i el francès. Òbviament... realment, el llatí, el llatí vulgar, quan va evolucionar en les diferents llengües romàniques, diguéssim, va quedar com... el que es diu un “continu de dialectes”, no? I per tant, realment, geogràficament, com més a prop estiguis d'una regió, doncs més s'assembla la teva manera de parlar a la dels altres, no? Per tant, quan la gent diu “el gallec és una barreja entre el portuguès i l'espanyol”. No, no és que sigui una barreja, senzillament hi havia... hi ha un continu, no? Tenim el portuguès, gallec, espanyol, i pel mig també tindríem bable, aragonès, no? O sigui, tot això era un continu. L'únic que al final doncs les llengües més fortes han acabat sent doncs, en aquest cas, el portuguès i l'espanyol. Lo único que al final pues las lenguas más fuertes han terminado siendo pues, en este caso, el portugués y el español. I com que queda el gallec allà al mig, doncs diem que és una barreja, però no és que sigui una barreja. Y como queda el gallego allá en medio, pues decimos que es una mezcla, pero no es que sea una mezcla. Senzillament és un punt intermedi*, no? I, doncs, el mateix, doncs amb... si tu agafes entre el francès i l'espanyol, pel mig doncs què tindries? Y, pues, lo mismo, pues con... si tú coges entre el francés y el español, ¿de por medio qué tendrías? Català, occità, fins i tot provençal, no? Catalán, occitano, incluso provenzal, ¿no? Altres llengües romàniques del sud de França. I per això doncs el català geogràficament i lingüísticament és més proper al francès que l'espanyol, que és al centre de la península. I per això hi ha més similituds entre el català i el francès que no pas amb el castellà (entre el castellà i el francès). I és graciós, algunes expressions com “donar un cop d'ull” o per exemple un “cul de sac”, són expressions que s'assemblen molt en francès, no? Són pràcticament iguals, i això doncs òbviament ens facilita als catalans encara una mica més l'aprenentatge del francès.

Bé, i finalment doncs ja queda l'última part del vídeo que és, això, deixar-vos sentir una mica el meu francès. Bé, començo a parlar i vosaltres mateixos jutjareu: [Doncs ara en francès. Com he dit en català ara estudio el francès quasi cada dia, però no gaire formalment.] Bien, empiezo a hablar y vosotros mismos juzgaréis: [Pues ahora en francés. Como he dicho en catalán ahora estudio el francés casi todos los días, pero no muy formalmente.] [Simplement miro vídeos a YouTube i sèries a Netflix.] [Llavors, el francès és una llengua parlada a diferents països d'Europa i també fora d'Europa.] [Aquí a Europa he estat a França i a Suïssa, però no a Bèlgica.] [A la part francòfona de Bèlgica no hi he anat.] [I és un país que m'agradaria visitar.] [I, això, a França hi anem bastant sovint perquè està bastant a prop d'aquí.] [Y, esto, en Francia vamos bastante a menudo porque está bastante cerca de aquí.] [Hi anem a esquiar i també a les ciutats del sud de França com Perpinyà i Avinyó.] [I res, no sé què dir.] [Realment és només això, acabaré aquí aquest vídeo.] [Espero que us hagi agradat.] [Que us hagi agradat, és subjuntiu, oi?] [Que us hagi agradat. No ho sé.] [I ens veiem...] [Deixeu un like al vídeo, subscriviu-vos i ens veiem al proper vídeo. A reveure!] [Like the video, subscribe and see you in the next video. Good bye!]