×

We use cookies to help make LingQ better. By visiting the site, you agree to our cookie policy.


image

Català al natural - aprendre llengües, La meva experiència amb el FRANCÈS (1/2)

La meva experiència amb el FRANCÈS (1/2)

Hola a tots i benvinguts a un nou vídeo de Català al Natural. Avui veieu que tot això és molt formal, no? Aquí semblo professional i tot. Bé, el motiu és que he vingut aquí a casa dels meus pares a gravar un vídeo de presentació com a professor, i bé, ja que tenia tot això muntat, doncs dic “va, aprofitem per gravar el proper vídeo de Català al Natural”. I en aquest cas es tracta del segon capítol, el segon episodi d'aquella sèrie de la meva experiència amb les llengües. Vaig començar per l'anglès, que va ser la primera llengua que vaig aprendre, diguéssim, la primera llengua estrangera que vaig aprendre. I avui doncs parlarem del francès, que va ser la segona llengua estrangera que vaig començar a aprendre.

Bé, el francès ens el van oferir com a assignatura optativa a l'educació secundària, quan jo feia tercer d'ESO (Educació Secundària Obligatòria), de manera que em sembla que tenia catorze anys. I res, això, vaig decidir agafar-lo i vaig fer pocs... res, dos o tres mesos, i més o menys em va agradar, de manera que a partir... al següent curs ja la vaig agafar com una assignatura, diguéssim, completa. I vaig fer aquella assignatura... vaig fer francès durant tres anys sencers, per tant... Bé, durant uns mesos a tercer i després tot quart de... de l'ESO, tot primer de batxillerat i tot segon de batxillerat. De manera que en total, doncs, tres anys i una miqueta més de... d'educació formal de francès. I, bé, això va portar... em va deixar a un nivell al voltant d'un B1. De fet quan... jo i els meus companys, quan vam acabar tots aquests tres anys de... de francès, ens vam presentar a l'examen B1, i que jo recordi em sembla que el vam aprovar tots. Vull dir que tampoc no... no és que jo fos excepcionalment bon alumne, sinó que senzillament em sembla que, home, després de tres anys d'aprendre una llengua que s'assembla tant al català i a l'espanyol, doncs bé, vam poder accedir a aquest nivell B1. Tot i això tampoc teníem un nivell de conversa altíssim, perquè bé, a classe, doncs hi ha les possibilitats que hi ha. Ens van oferir fer un intercanvi a França, i jo per diversos motius vaig decidir no anar-hi. Decisió de la qual me'n penedeixo. Però bé, no hi vaig anar. De manera que, doncs això, no? Vaig eh... fins a batxillerat, fins a segon de batxillerat vaig estar estudiant francès, i doncs més o menys em podia entendre amb la gent, tot i que tampoc tenia un nivell altíssim. Què passa, que després vaig entrar a la universitat i el francès va desaparèixer completament de la meva vida, la veritat. Vaig deixar de fer... no feia absolutament res en francès i van passar els anys, van passar els anys, i ja “flash forward”, com es diu en anglès, no sé ni com dir-ho en català. Uns anys més tard, quan estava a Itàlia, precisament, fent un Work Away, hi havia un... una família de suïssos, de la part francesa de Suïssa, i va ser el primer cop que, això, em vaig trobar en una situació on realment havia de parlar en francès, i em va frustrar moltíssim no poder-hi parlar. Perquè jo encara considerava que el francès era una llengua que més o menys dominava, com a mínim que em podia comunicar en aquella llengua, i em va frustrar que al cap de... això, no? Al cap de quatre o cinc anys d'haver deixat de... d'estudiar la llengua, doncs no... no... senzillament no els hi podia dir pràcticament res. Sí que més o menys els entenia però no... no m'hi podia comunicar. I vaig dir “ostres, això no pot ser”. Això ja va ser fa uns quants anys, eh! Estic parlant del dos mil divuit (2018).

I bé, el que vaig decidir va ser doncs començar a... a mirar-me vídeos de YouTube en francès. És... és la meva tècnica, sempre, YouTube és la meva manera d'aprendre llengües. Per això també, una mica, he començat aquest canal de... de Youtube per ajudar-vos a aprendre català. Bé, en aquella època ja havia après italià, molt en part gràcies a YouTube, i per tant jo ja sabia que aquest mètode més o menys funcionava, i per això vaig decidir fer el mateix en francès, i bé, vaig fer-ho durant un estiu i vaig recuperar, com a mínim una mica, el nivell... aquest B1 que ja havia aconseguit, no? A l'escola. He de dir que aquesta... la professora que havíem tingut a l'escola va ser molt bona i també va ajudar el fet de que teníem un grup reduït. Érem potser dotze persones a classe, perquè no era la... la majoria de gent agafava anglès. Pocs vam triar francès. I per això, doncs, al ser un grup reduït i tenir una bona professora que ens posava moltes pel·lícules, moltes cançons, programes en francès, i que ens feia realment utilitzar molt la llengua, doncs per això vam aconseguir arribar a un nivell B1. Tot i que l'escola no és el millor ambient... la millor... les millors circumstàncies, no? Condicions, més aviat, per aprendre una llengua. I bé, doncs fent això, no? Mirant aquests vídeos de YouTube en francès doncs vaig aconseguir recuperar una mica el meu nivell. Penseu que quan dic mirar vídeos de YouTube no és estrictament mirar-los, sinó que normalment els miro amb subtítols, intento repetir el que diu la gent, quan em surten dubtes, llavors, de gramàtica, o de vocabulari, del que sigui, ho busco, no? Així que no és només la feina de mirar vídeos sinó també, doncs, hi ha més feina al voltant, no?

I res, van seguir passant els anys i jo vaig viatjar bastant, durant un parell d'anys, i durant aquest temps a vegades coneixia o francesos o gent que parlava francès, viatjant, i a vegades tenia l'oportunitat de practicar-lo una mica, i què va passar? Que quan va començar la quarantena, com que a mi em va enganxar en un moment on no estava estudiant ni treballant, doncs vaig decidir començar a estudiar llengües intensivament i vaig decidir... vaig... vaig passar-me una mica i vaig dir “vinga va, anem a estudiar rus, alemany i japonès”. Bé, i durant l'època de quarantena més estricta, com que tenia tot el dia lliure, doncs més o menys ho podia anar fent, però a la que es va acabar la quarantena, doncs ja vaig veure que era inviable estudiar tres llengües tant difícils, diguéssim. I llavors vaig decidir canviar l'alemany pel francès, no? I agafar més el francès com senzillament una revisió, intentar anar pujant el nivell, però, realment, francès per... diguéssim, com que és una llengua romànica, per mi no suposa cap... cap esforç mental, no? Com a molt hi ha... hi ha algunes diferències, òbviament, però és bàsicament anar... Ara, bàsicament, és anar aconseguint nou vocabulari.

I per tant, doncs ara fa un any, al setembre, més o menys, del dos mil vint (2020), vaig decidir doncs posar-me més seriosament amb el francès i intentar fer una mica de francès cada dia. I això és el que porto fent tot aquest últim any. Algun dia m'ho he saltat, però en general jo crec que la majoria de dies ho he complert. I a vegades potser només he fet deu minuts, a vegades he fet mitja hora, una hora, depèn del dia. En general no faig massa. Jo crec que la mitjana deuen ser quinze, vint minutets de francès. I bé, el que faig és mirar sèries, pel·lícules, vídeos de YouTube, no sé, qualsevol cosa que trobi en francès m'ho miro. Millor si hi ha subtítols, però sinó més o menys ja tinc prou nivell per entendre-ho sense subtítols. I això, bàsicament el que faig és això, i quan tinc dubtes, doncs busco els dubtes a Internet. I, doncs m'he vist unes quantes sèries unes quantes sèries interessants. Em vaig veure Lupin, em vaig veure La Revolució, sèries franceses, eh! Una altra sèrie que no recordo com es deia d'uns assassinats als pirineus francesos. He vist fins i tot pel·lícules que no són de... que no són en... franceses diguéssim. Per exemple, alguna pel·lícula de Disney com Luca, aquell... no sé si l'heu vista. És una pel·lícula d'uns nens que es transformen, són mig peixos mig humans. Bé, és igual, una pel·lícula de Disney, per exemple, eh! Pel·lícules així me les poso en francès també. El que no... Òbviament no m'agrada posar el doblatge en francès si els actors no parlen en francès, però quan són dibuixos animats, com que és doblatge sigui en la llengua que sigui, doncs en aquest cas m'ho poso en francès. I ara últimament he trobat un periodista francès que és divertidíssim. Us el posaré per aquí. Com es diu... Té un nom espanyol, de fet! Es diu... ai, ara no me'n recordo del nom. Es diu... té... el cognom és López (Castello-Lopes, en realitat). Molt espanyol, però el “tiu” (paio) és francès, i també ha viscut a Suïssa, em sembla, i fa uns vídeos molt divertits. I això també em serveix per aprendre una mica francès més col·loquial, perquè ell utilitza moltes expressions col·loquials i també hi ha un YouTuber bastant famós francès que es diu Cyprien. Doncs aquest també me'l miro. I bé, així tinc una mica de diversitat, no?

També vaig veient a Nètflix coses noves que surten en francès, i intento doncs cada dia fer una miqueta. I realment, doncs tot aquest any d'haver... d'haver fet aquest... aquesta feina, diguéssim, doncs m'ha servit. M'ha servit bastant, i jo crec que del nivell B1 que tenia abans, jo crec que he arribat més o menys a un nivell B2. Estic bastant content amb el meu nivell. I pel que fa a parlar, doncs em vaig buscar... vaig intentar buscar intercanvis en francès aquí a Barcelona. Vaig trobar alguna cosa. No vaig acabar de trobar ningú amb qui fer realment un intercanvi regular, i per això ara al mes de juliol vaig començar a fer lliçons... fer classes de conversa amb professors o tutors francesos, o francòfons. I bé, vaig fer, potser, no ho sé, deu sessions o una cosa així, cosa que em va anar bé també per, doncs, practicar una mica el francès, tot i que jo ja a vegades parlo amb mi mateix o repeteixo, com us he dit, el que sento als vídeos i a les pel·lícules i a les sèries. I bé, doncs, això, com us he dit crec que ara més o menys he arribat a un nivell B2, estic bastant content. I al principi tenia pensat deixar-ho aquí. Arribar a un nivell B2, un nivell on estigués més o menys còmode amb la llengua, i doncs passar ja a una altra llengua. Però em sembla que no ho faré. Perquè... vaja, em sembla que continuaré amb el francès.

I més que res és perquè tinc la sensació que si ara he fet un any en francès, després faig per exemple un any en italià i després un any en portuguès, doncs sí, més o menys podré parlar les tres llengües però... si no les consolido bé jo crec que amb els anys em passarà el mateix que ja m'havia passat, no? Que al cap de quatre anys o cinc, quedaran doncs... en una llengua que ja en prou feines me'n recordo, i com que tampoc tinc pressa, doncs em sembla que seguiré amb el francès, encara, potser un o dos anys més, i aviam fins... fins on aconsegueixo arribar. No sé... la veritat és que em fa mandra posar-me... per exemple, jo crec que ara em faltaria escriure, i no sé, fer coses d'un nivell una mica més avançat en francès, i em fa mandra, em fa mandra però ho hauria de fer. Aviam què aconsegueixo fer. Com a mínim aquest sistema que estic utilitzant ara em va bastant bé.

**La meva experiència amb el FRANCÈS** (1/2) Meine Erfahrung mit FRANZÖSISCH (1/2) My experience with FRENCH (1/2) Mi experiencia con el FRANCÉS (1/2) Mon expérience avec le FRANÇAIS (1/2)

Hola a tots i benvinguts a un nou vídeo de Català al Natural. Avui veieu que tot això és molt formal, no? Aquí semblo professional i tot. Bé, el motiu és que he vingut aquí a casa dels meus pares a gravar un vídeo de presentació com a professor, i bé, ja que tenia tot això muntat, doncs dic “va, aprofitem per gravar el proper vídeo de Català al Natural”. I en aquest cas es tracta del segon capítol, el segon episodi d'aquella sèrie de la meva experiència amb les llengües. Vaig començar per l'anglès, que va ser la primera llengua que vaig aprendre, diguéssim, la primera llengua estrangera que vaig aprendre. I avui doncs parlarem del francès, que va ser la segona llengua estrangera que vaig començar a aprendre.

Bé, el francès ens el van oferir com a assignatura optativa a l'educació secundària, quan jo feia tercer d'ESO (Educació Secundària Obligatòria), de manera que em sembla que tenia catorze anys. I res, això, vaig decidir agafar-lo i vaig fer pocs... res, dos o tres mesos, i més o menys em va agradar, de manera que a partir... al següent curs ja la vaig agafar com una assignatura, diguéssim, completa. I vaig fer aquella assignatura... vaig fer francès durant tres anys sencers, per tant... Bé, durant uns mesos a tercer i després tot quart de... de l'ESO, tot primer de batxillerat i tot segon de batxillerat. De manera que en total, doncs, tres anys i una miqueta més de... d'educació formal de francès. I, bé, això va portar... em va deixar a un nivell al voltant d'un B1. De fet quan... jo i els meus companys, quan vam acabar tots aquests tres anys de... de francès, ens vam presentar a l'examen B1, i que jo recordi em sembla que el vam aprovar tots. Vull dir que tampoc no... no és que jo fos excepcionalment bon alumne, sinó que senzillament em sembla que, home, després de tres anys d'aprendre una llengua que s'assembla tant al català i a l'espanyol, doncs bé, vam poder accedir a aquest nivell B1. Tot i això tampoc teníem un nivell de conversa altíssim, perquè bé, a classe, doncs hi ha les possibilitats que hi ha. Ens van oferir fer un intercanvi a França, i jo per diversos motius vaig decidir no anar-hi. Decisió de la qual me'n penedeixo. Però bé, no hi vaig anar. De manera que, doncs això, no? Vaig eh... fins a batxillerat, fins a segon de batxillerat vaig estar estudiant francès, i doncs més o menys em podia entendre amb la gent, tot i que tampoc tenia un nivell altíssim. Què passa, que després vaig entrar a la universitat i el francès va desaparèixer completament de la meva vida, la veritat. Vaig deixar de fer... no feia absolutament res en francès i van passar els anys, van passar els anys, i ja “__flash forward__”, com es diu en anglès, no sé ni com dir-ho en català. Uns anys més tard, quan estava a Itàlia, precisament, fent un __Work Away__, hi havia un... una família de suïssos, de la part francesa de Suïssa, i va ser el primer cop que, això, em vaig trobar en una situació on realment havia de parlar en francès, i em va frustrar moltíssim no poder-hi parlar. Perquè jo encara considerava que el francès era una llengua que més o menys dominava, com a mínim que em podia comunicar en aquella llengua, i em va frustrar que al cap de... això, no? Al cap de quatre o cinc anys d'haver deixat de... d'estudiar la llengua, doncs no... no... senzillament no els hi podia dir pràcticament res. Sí que més o menys els entenia però no... no m'hi podia comunicar. I vaig dir “ostres, això no pot ser”. Això ja va ser fa uns quants anys, eh! Estic parlant del dos mil divuit (2018).

I bé, el que vaig decidir va ser doncs començar a... a mirar-me vídeos de YouTube en francès. És... és la meva tècnica, sempre, YouTube és la meva manera d'aprendre llengües. Per això també, una mica, he començat aquest canal de... de Youtube per ajudar-vos a aprendre català. Bé, en aquella època ja havia après italià, molt en part gràcies a YouTube, i per tant jo ja sabia que aquest mètode més o menys funcionava, i per això vaig decidir fer el mateix en francès, i bé, vaig fer-ho durant un estiu i vaig recuperar, com a mínim una mica, el nivell... aquest B1 que ja havia aconseguit, no? A l'escola. He de dir que aquesta... la professora que havíem tingut a l'escola va ser molt bona i també va ajudar el fet de que teníem un grup reduït. Érem potser dotze persones a classe, perquè no era la... la majoria de gent agafava anglès. Pocs vam triar francès. I per això, doncs, al ser un grup reduït i tenir una bona professora que ens posava moltes pel·lícules, moltes cançons, programes en francès, i que ens feia realment utilitzar molt la llengua, doncs per això vam aconseguir arribar a un nivell B1. Tot i que l'escola no és el millor ambient... la millor... les millors circumstàncies, no? Condicions, més aviat, per aprendre una llengua. I bé, doncs fent això, no? Mirant aquests vídeos de YouTube en francès doncs vaig aconseguir recuperar una mica el meu nivell. Penseu que quan dic mirar vídeos de YouTube no és estrictament mirar-los, sinó que normalment els miro amb subtítols, intento repetir el que diu la gent, quan em surten dubtes, llavors, de gramàtica, o de vocabulari, del que sigui, ho busco, no? Així que no és només la feina de mirar vídeos sinó també, doncs, hi ha més feina al voltant, no?

I res, van seguir passant els anys i jo vaig viatjar bastant, durant un parell d'anys, i durant aquest temps a vegades coneixia o francesos o gent que parlava francès, viatjant, i a vegades tenia l'oportunitat de practicar-lo una mica, i què va passar? Que quan va començar la quarantena, com que a mi em va enganxar en un moment on no estava estudiant ni treballant, doncs vaig decidir començar a estudiar llengües intensivament i vaig decidir... vaig... vaig passar-me una mica i vaig dir “vinga va, anem a estudiar rus, alemany i japonès”. Bé, i durant l'època de quarantena més estricta, com que tenia tot el dia lliure, doncs més o menys ho podia anar fent, però a la que es va acabar la quarantena, doncs ja vaig veure que era inviable estudiar tres llengües tant difícils, diguéssim. I llavors vaig decidir canviar l'alemany pel francès, no? I agafar més el francès com senzillament una revisió, intentar anar pujant el nivell, però, realment, francès per... diguéssim, com que és una llengua romànica, per mi no suposa cap... cap esforç mental, no? Com a molt hi ha... hi ha algunes diferències, òbviament, però és bàsicament anar... Ara, bàsicament, és anar aconseguint nou vocabulari.

I per tant, doncs ara fa un any, al setembre, més o menys, del dos mil vint (2020), vaig decidir doncs posar-me més seriosament amb el francès i intentar fer una mica de francès cada dia. I això és el que porto fent tot aquest últim any. Algun dia m'ho he saltat, però en general jo crec que la majoria de dies ho he complert. I a vegades potser només he fet deu minuts, a vegades he fet mitja hora, una hora, depèn del dia. En general no faig massa. Jo crec que la mitjana deuen ser quinze, vint minutets de francès. I bé, el que faig és mirar sèries, pel·lícules, vídeos de YouTube, no sé, qualsevol cosa que trobi en francès m'ho miro. Millor si hi ha subtítols, però sinó més o menys ja tinc prou nivell per entendre-ho sense subtítols. I això, bàsicament el que faig és això, i quan tinc dubtes, doncs busco els dubtes a Internet. I, doncs m'he vist unes quantes sèries unes quantes sèries interessants. Em vaig veure Lupin, em vaig veure La Revolució, sèries franceses, eh! Una altra sèrie que no recordo com es deia d'uns assassinats als pirineus francesos. He vist fins i tot pel·lícules que no són de... que no són en... franceses diguéssim. Per exemple, alguna pel·lícula de Disney com Luca, aquell... no sé si l'heu vista. És una pel·lícula d'uns nens que es transformen, són mig peixos mig humans. Bé, és igual, una pel·lícula de Disney, per exemple, eh! Pel·lícules així me les poso en francès també. El que no... Òbviament no m'agrada posar el doblatge en francès si els actors no parlen en francès, però quan són dibuixos animats, com que és doblatge sigui en la llengua que sigui, doncs en aquest cas m'ho poso en francès. I ara últimament he trobat un periodista francès que és divertidíssim. Us el posaré per aquí. Com es diu... Té un nom espanyol, de fet! Es diu... ai, ara no me'n recordo del nom. Es diu... té... el cognom és López (Castello-Lopes, en realitat). Molt espanyol, però el “tiu” (paio) és francès, i també ha viscut a Suïssa, em sembla, i fa uns vídeos molt divertits. I això també em serveix per aprendre una mica francès més col·loquial, perquè ell utilitza moltes expressions col·loquials i també hi ha un YouTuber bastant famós francès que es diu Cyprien. Doncs aquest també me'l miro. I bé, així tinc una mica de diversitat, no?

També vaig veient a Nètflix coses noves que surten en francès, i intento doncs cada dia fer una miqueta. I realment, doncs tot aquest any d'haver... d'haver fet aquest... aquesta feina, diguéssim, doncs m'ha servit. M'ha servit bastant, i jo crec que del nivell B1 que tenia abans, jo crec que he arribat més o menys a un nivell B2. Estic bastant content amb el meu nivell. I pel que fa a parlar, doncs em vaig buscar... vaig intentar buscar intercanvis en francès aquí a Barcelona. Vaig trobar alguna cosa. No vaig acabar de trobar ningú amb qui fer realment un intercanvi regular, i per això ara al mes de juliol vaig començar a fer lliçons... fer classes de conversa amb professors o tutors francesos, o francòfons. I bé, vaig fer, potser, no ho sé, deu sessions o una cosa així, cosa que em va anar bé també per, doncs, practicar una mica el francès, tot i que jo ja a vegades parlo amb mi mateix o repeteixo, com us he dit, el que sento als vídeos i a les pel·lícules i a les sèries. I bé, doncs, això, com us he dit crec que ara més o menys he arribat a un nivell B2, estic bastant content. I al principi tenia pensat deixar-ho aquí. Arribar a un nivell B2, un nivell on estigués més o menys còmode amb la llengua, i doncs passar ja a una altra llengua. Però em sembla que no ho faré. Perquè... vaja, em sembla que continuaré amb el francès.

I més que res és perquè tinc la sensació que si ara he fet un any en francès, després faig per exemple un any en italià i després un any en portuguès, doncs sí, més o menys podré parlar les tres llengües però... si no les consolido bé jo crec que amb els anys em passarà el mateix que ja m'havia passat, no? Que al cap de quatre anys o cinc, quedaran doncs... en una llengua que ja en prou feines me'n recordo, i com que tampoc tinc pressa, doncs em sembla que seguiré amb el francès, encara, potser un o dos anys més, i aviam fins... fins on aconsegueixo arribar. No sé... la veritat és que em fa mandra posar-me... per exemple, jo crec que ara em faltaria escriure, i no sé, fer coses d'un nivell una mica més avançat en francès, i em fa mandra, em fa mandra però ho hauria de fer. Aviam què aconsegueixo fer. Com a mínim aquest sistema que estic utilitzant ara em va bastant bé.