**3.2 L'Ana, el __son jarocho__ i el català (__Easy Catalan Podcast__)** 3.2 Ana, Sohn Jarocho und Katalanisch (Easy Catalan Podcast) 3.2 Ana, son jarocho and Catalan (Easy Catalan Podcast) 3.2 Ana, el sueño jarocho y el catalán (Easy Catalan Podcast) 3.2 Ana, fils jarocho et catalan (Podcast Easy Catalan)

**[Continuació de la part 3.1]**

**Andreu:** Una noia que és membre de Patreon d'Easy Catalan, la Brianna, ella també ho explica, que va començar per la música, o que com a mínim la música li ha servit moltíssim per a aprendre la llengua. Carai, molt bé! Quina és, la universitat aquesta en què vas fer els cursos de català?

**Ana:** És el CELE, que és el Centre de Llengües Estrangeres, que ara s'ha canviat a l'Escola de Lingüística, perquè l'han fet com una mica més gran, i de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la UNAM, amb el professor Carles Bondia, que vull saludar-lo, si (em sent), perquè ha sigut un superprofessor.

**A.:** Molt bé! Veiem també, en el teu perfil d'Instagram, que tens alguna relació amb la ciutat de Barcelona. Entenc que hi has estat algun cop, no?

**Ana:** Sí, sí, sí. La veritat és que tot va ser... O sigui, per mi el català m'ha canviat la vida. Jo crec que, de debò, o sigui, no podria dir-ho d'una altra manera. Ha sigut, jo crec que gràcies o principalment al català, que he aconseguit moltes coses. La primera és... ehm... Jo tenia moltes ganes d'anar a Barcelona a viure (i a mesura que les classes avançaven) jo veia moltes coses de la cultura, i com que estava superficada en el tema del patrimoni, el professor ens donava coses de cultura popular... I cada vegada jo tenia moltes moltes més ganes de viure l'experiència, llavors vaig (sol•licitar) una beca de màster i, (bé), vaig enviar una carta a la Universitat de Barcelona, em vaig treure una certificació de llengua i (bé), vaig aconseguir que em donessin una beca. Y cada vez yo tenía muchas muchas más ganas de vivir la experiencia, entonces solicité una beca de máster y, bien, envié una carta a la Universidad de Barcelona, me saqué una certificación de lengua y (bueno), conseguí que me dieran una beca.

**Sílvia:** Uuuh, molt bé!

**Ana:** Sí, sí, sí, la veritat és que ha sigut com un somni. I justament a les classes del màster vaig conèixer un noi, que és ara el meu marit, que es diu Xavi, i ell sempre sempre que parlem de la nostra història i com vam començar, la veritat és que sempre diu que (el) va sorprendre molt, la primera classe que vam (fer) al màster, que teníem unes classes en català, perquè a la UB moltes classes són... gairebé totes les classes són en català, que a mi m'encanta, vaig començar a parlar català i com que sabia que era de Mèxic, es va sorprendre. Va ser molt emocionant i ell, doncs es va enamorar de mi. Sí, sí. Sí, sí, sí. Va ser una mica perquè li va fer molta curiositat aquesta idea que jo parlés català sense que haver viscut mai a Catalunya. Fue un poco porque le hizo mucha curiosidad esa idea de que yo hablara catalán sin haber vivido nunca en Catalunya.

**A.:** Carai, quina història més bonica!

**S.:** Que bonic, eh! Molt bé.

**A.:** I ara viu amb tu a Mèxic?

**Ana:** Sí, sí, sí, ha vingut amb mi. Vam estar un parell d'anys estudiant el màster, ens vam graduar, i jo havia de tornar, perquè clar, jo no podia quedar-me, (havia de) tornar per temes de la beca i perquè volia treballar una mica també aquí, al meu país, i ell va decidir de venir amb mi a provar sort, i la veritat és que li va molt bé aquí, gaudeix molt del menjar... Estuvimos un par de años estudiando el máster, nos graduamos, y yo tenía que volver, porque claro, yo no podía quedarme, (debía) volver por temas de la beca y porque quería trabajar un poco también aquí, en mi país, y él decidió venir conmigo a probar suerte, y la verdad es que le va muy bien aquí, disfruta mucho de la comida... Al principi li va costar una mica adaptar-se, perquè és una ciutat de 21 milions d'habitants, i doncs ell a més és d'un poble, és d'un poble no (gaire) petit, però... Al principio le costó un poco adaptarse, porque es una ciudad de 21 millones de habitantes, y pues él además es de un pueblo, es de un pueblo no (muy) pequeño,... No és de Barcelona centre, és d'un poble que es diu Piera, a l'Anoia.

**S.:** Ah, Piera! Sí, sí.

**Ana:** Sí, sí. I llavors va ser un canvi brutal per ell, però [**S.:** Home, normal!] li agrada.

Ja portem més de 3 anys, ens vam casar i ara molt bé, molt bé.

**S.:** Que bonic, quina història tan bonica!

**Ana:** Sí, sí, la veritat...

**A.:** És que, de fet, han sortit els dos elements que se solen sentir més entre la gent que aprèn el català des de fora: un és la música i l'altre és l'amor.

**S.:** Sí, hi ha molta gent que la seva parella és catalana i llavors aprenen el català. Sí, sí.

**A.:** Carai! Llavors, Ana, pel que has dit, tu quan vas arribar a Barcelona ja tenies una base de català o ja el parlaves, no?

**Ana:** Sí, jo crec que ja el parlava, perquè ja portava gairebé tres anys a Mèxic, i no sé si va ser sort, però la veritat és que tenia molts companys a la classe de català molt compromesos, o sigui, érem aquests... Nosaltres diem "__ñoños__", però aquests, ai, no sé com (és) la paraula, molt molt estudiosos, que ens agradava fer recerca, ens agradava exposar a classe... Llavors, ens vam forçar una mica a avançar més ràpid (en) la llengua, llavors el primer any nosaltres ja... A més, que teníem classe tots els dies, o sigui, tots els dies teníem classe de 7 a 9 del matí, i fèiem molta feina de casa, també. Además, que teníamos clase todos los días, o sea, todos los días teníamos clase de 7 a 9 de la mañana, y hacíamos mucho trabajo de casa también. Llavors, jo sentia que jo ja tenia un nivell gran, avançat, de català, vaig treure'm el B2, quan vaig arribar a Barcelona, no, al Ramon Llull, a l'Institut Ramon Llull, i jo vaig arribar allà amb un B2. Llavors, jo crec que sí, que ja parlava bé, entenia perfectament tot, potser l'accent era una mica més diferent, perquè portava l'accent dels meus companys, o sigui parlava, fins aquell moment, només havia parlat amb mexicans parlant català, i el professor.

**A.:** O sigui, perdona, llavors, els teus companys, també, aquests que éreu aplicats, diguem, els companys "__ñoños__", que dius tu [**Ana:** Sí.], éreu tots mexicans i parlàveu en català entre vosaltres?

**Ana:** Sí. Sí, ens obligàvem a parlar en català entre nosaltres, perquè érem una mica (estranys), perquè també és una llengua que no s'estudia gaire a l'Institut de Llengües, la majoria són d'anglès, de francès, italià... I llavors érem com uns set nois i noies que no teníem (ningú més amb qui parlar), llavors era com un... entre nosaltres parlem en català tot el temps. Llavors, sortíem a fer birres o qualsevol cosa i ens forçàvem a parlar català, sí, sí, sí. Entonces, salíamos a hacer birras o cualquier cosa y nos forzábamos a hablar catalán, sí, sí, sí. Però amb els nostres accents.

**S.:** Però és que això és un goig, eh! S.: Pero es que esto es un gozo, ¡eh!

**A.:** És molt fort! O sigui, no hi havia cap catalanoparlant nadiu entre vosaltres i vosaltres parlàveu en català?

**Ana:** I tant! [**A.:** Uau!] Sí, sí, i ens emprenyàvem si no dèiem bé les coses, i llavors ens sentíem allí corregint-nos entre nosaltres, sense ser catalans ni haver estat a Catalunya. Ana: ¡Por supuesto! [A.: ¡Uau!] Sí, sí, y nos cabreábamos si no decíamos bien las cosas, y entonces nos sentíamos allí corrigiéndonos entre nosotros, sin ser catalanes ni haber estado en Cataluña. Un parell, però la veritat és [**A.:** Que fort!] que sí.

**A.:** Escolta, un aplaudiment! Molt bé.

**S.:** Molt bé! Uau... Fantàstic! [**A.:** Uau!] Tan de bo tothom que aprengués una llengua ho fes d'aquesta manera, eh, perquè segur segur que vau aprendre molt molt ràpid. Ojalá todo el mundo que aprendiera una lengua lo hiciera de esta manera, eh, porque seguro seguro que aprendió muy rápido.

**Ana:** Sí, sí, sí. Vèiem pel•lis, molt molts recursos, també, ens van ajudar a avançar.

**A.:** Ara parlarem d'aquest recursos. Abans, per això, et volia preguntar també si a part de Barcelona, doncs si coneixes altres territoris, altres zones de parla catalana...? Si has estat altres llocs, vaja.

**Ana:** De parla catalana, sí, sí, sí. (Bé), jo... jo em considero a mi, i una de les coses que més m'agrada al món són els viatges. Els viatges m'han fet créixer molt i sempre han sigut una part de la meva vida. De fet, aquí a Mèxic (s'acostuma) molt que quan fas 15 anys, no sé si vosaltres sabeu de les festes de 15 anys mexicanes, però són aquestes festes supergrans (en què) la família gasta moltíssims diners per fer unes festes amb tota la família, i es fan amb aquests vestits superflorits i colorats... i no sé, és una tradició que està molt enraila... [**A.:** Arrelada.] De hecho, aquí en México (se acostumbra) mucho que cuando haces 15 años, no sé si ustedes saben de las fiestas de 15 años mexicanas, pero son estas fiestas supergrandes (en las que) la familia gasta muchísimo dinero para hacer unas fiestas con toda la familia, y se hacen con estos vestidos superfloridos y coloreados... y no sé, es una tradición que está muy enraila... [A.: Enraizada.] Arrelada, exactament, i justament jo no volia aquesta festa. Enraizada, exactamente, y justamente yo no quería esta fiesta. Jo, des del primer moment, jo els hi vaig als meus pares que... els hi vaig dir que volia anar de viatge. Llavors va ser... tenia 14 anys i va ser la primera que vaig sortir del país, i vaig anar a uns països europeus. Principalment, vaig anar a França, a Bèlgica, a Anglaterra i a Itàlia. I llavors vaig tornar amb unes ganes de tornar a Europa i conèixer altres països, i (des que) tenia 14 anys he tractat de fer un viatge almenys una vegada l'any, i ho he mantingut. I... de parla catalana, jo crec que he anat a Balears, a Mallorca, he anat al País Valencià, a Andorra, a Perpinyà... I... (Bé), vaig fer unes pràctiques als Pirineus, llavors vaig conèixer allí una mica... pobles dels Pirineus entre França i Catalunya, però sí, jo crec que aquests països. Y... (Bueno), hice unas prácticas en los Pirineos, entonces conocí allí un poco... pueblos de los Pirineos entre Francia y Cataluña, pero sí, yo creo que esos países.

**S.:** Uau, fantàstic!

**A.:** Que guai!

**S.:** Has estat gairebé a tot arreu, eh! S.: Has estado casi en todas partes, ¡eh!

**Ana:** M'ha (faltat la) Cerdanya. Ana: Me ha (faltado la) Cerdanya. Encara la tinc pendent.

**S.:** La pròxima vegada.

**Ana:** Sí, la pròxima vegada, sí, sí, sí.

**S.:** I com ho fas per practicar el català des de Mèxic? O sigui, només amb el teu xicot, o també fas servir altres recursos?

**Ana:** La veritat és que jo crec que (hi) ha hagut un canvi en l'aprenentatge del meu català i també la fluïdesa, que jo crec que ara tinc, des que vaig tornar de Barcelona, perquè evidentment, estar exposada a una comunitat catalanoparlant nativa, llavors, m'ha fet aprendre noves paraules, i vaig avançar molt en el tema d'accentuació, de vocabulari, i vaig fer molts amics. Això m'ha ajudat molt, que vaig fer molts amics al màster i altres àmbits a Barcelona, amb la família del meu xicot, també, i llavors quan vam tornar jo ja portava una llengua com molt més, diguem-ne, avançada, però aquí em va començar a fer falta aquesta pràctica. Llavors, vam fer una regla, amb el Xavi, que a casa es parla català. Llavors, ... [**A.:** Molt bé!] Hem tractat de mantenir-la, a vegades és difícil, però entre nosaltres, a casa i amb el mòbil, si ens truquem pel mòbil o ell està treballant o qualsevol cosa, tractem de parlar en català tot el temps que sigui possible. I òbviament amb amics de Mèxic, que no el parlen, la veritat és que tractem de... normal, castellà, castellà de Mèxic, i ens ha ajudat, aquesta regla, eh, que a casa estiguem practicant el català i a fora, normal, amb la família, el castellà de sempre. Y obviamente con amigos de México, que no lo hablan, lo cierto es que tratamos de... normal, castellano, castellano de México, y nos ha ayudado, esta regla, eh, que en casa estemos practicando el catalán y fuera, normal , con su familia, el castellano de siempre.

**[Continueu amb la part 3.3...]**