×

We use cookies to help make LingQ better. By visiting the site, you agree to our cookie policy.


image

Isabel de Galceran, Isabel de Galceran: Capítol 2

Isabel de Galceran: Capítol 2

II

Sobre totes les famílies de la vila n'hi havia una, la dels Armengol, gairebé senyorial. L'executòria de sa antiguitat es remuntava al segle xiv, i des del xvii venia ja figurant com la primera casa de la població.

A la meva hi havia, per aquella, una veneració tradicional. Mos avis, i després mon pare, havien sempre caminat d'acord amb totes les decisions que els Armengol prenien referents a la marxa de la vila i de tots els interessos que poguessin afectar-la. L'opinió política no havia pogut destruir aquella mancomunitat de mires i tendències: a l'hereu Armengol que sortia conservador, responia un avantpassat meu conservador també; i, si per sort n'eixia un de lliberal, lliberal era també son coetani de casa. Però ¿com no, si en tota la població succeïa el mateix, exceptuada una altra família, la dels Rodon, que, rival d'aquella, es decantava, com l'altre platet de les balances, en sentit invers, amb el pes insignificant d'una migrada minoria? Paraula d'Armengol era llei a la vila, i congressos i diputacions, per més que fessin els governadors contraris, contaven sempre amb un diputat d'aquell nom, que duia, com un lord, la representació ja hereditària de son districte.

Don Pau, de qui vaig a parlar-vos, que era l'hereu Armengol corresponent a mon pare, figurava com sos avantpassats, i, pel temps a què em refereixo, anterior a la revolució de setembre, portava encara l'estendard de la vila en tots els congressos, figurant en el partit moderat. Tenia fama d'home seriós, honrat i d'erudició notable, sobretot en matèria d'impostos i agricultura, úniques coses que el feien parlar davant la representació del país. En les altres, era dels que deien o no, segons a son partit convenia.

De figura arrogant, temperament fort, home nervut i bru, agradava a les dames per aquell sentiment del contrast que tant les atreu a tot allò que revela força i virior. Era, a més a més, alegre i intencionat en les converses, feia gala d'aquell escepticisme que quasi sempre escau bé entre la gent que essent vulgar no es té per tal, i, amb sa activitat i perseverança a servir els amics, havia conquistat moltes simpaties. Acostumat a tractar molt i a conèixer homes de tota mena, sabia millor que ningú quants punts calçaven sos conveïns i què li calia per a fruir entre ells la fama de sos avantpassats. No parava mai: tan aviat era a Madrid, com a la vila, com a Barcelona, sobretot a Barcelona. La política, les exigències de l'amistat i la vigilància de ses pròpies empreses, entre les quals constantment n'hi havia de noves o en peu de marxa, eren, al dir de la gent, causa d'aquell anar i venir continus.

Tenia dos fills, menudets encara, i una muller encisadora. De família distingidíssima, criada i educada a la Cort, donya Isabel de Galceran, si no trigà a descobrir que son espòs no l'estimava com ella es mereixia, comprengué també ben aviat els deures que sa dissort li imposava, i es revestí de forces per a amagar sa desgràcia, fins a tal punt que hom la creia indiferent. Totes mes veïnes ho deien: —Don Pau no en podia triar una altra de millor. Prou ho va entendre, buscant-la a ciutat; que el que és a la vila no n'hauria pas trobat cap que sabés pendre tan a la galana les estades del marit a fora.—

Per ma part dec dir que jo, lluny de judicar-la indiferent, la creia, al contrari, molt enamorada de don Pau. Quan estaven junts es veia ben clar; i, si després ningú no la sentia queixar-se de tan repetides absències, hi havia motiu per a atribuir-ho a fredor? ¿Per ventura havia de bescantar la conducta del seu marit ni exposar a la plaça pública els més íntims secrets del seu cor? Jo veia més virtut en aquest silenci i estudiat fingiment que en els escarafalls i publicitats que hauria fet en semblant cas qualsevulla de mes veïnes, sense atendre a si posava o no en ridícul o en mal lloc el seu marit. Però, si ho arribo a dir, ben segur que em treuen els ulls.

Veia, a més a més, en aquelles apreciacions, bona cosa de rivalitat i no poc d'enveja. Al cap i a la fi, totes mes veïnes havien de conèixer que donya Isabel els portava avantatge en elegància i boniquesa. No dic també en altres coses perquè aquestes dues, per al cas, basten. Que fos més instruïda, més intel·ligent, més dolça o més caritativa, no havien d'envejar-ho tant, perquè… això sempre és més discutible i mai no tant patent. Més bella i elegant, ¿qui podia dubtar-ho? Si com a figura era una estàtua grega! de cos ben format, coll robust i flexible, cap petitet i arrodonit amb gràcia… I, com a elegant, no sé què dir-vos. Cada cop que la veia per aquells carrers em sorprenia com la troballa d'una joia artística dins d'una barraca de pastor. En què consistia no ho sé, perquè no m'entretenia a examinar-la en detall. Em recordo que el seu conjunt respirava una distinció, una majestat, un cert caient i desembaràs lleuger que jo no veia en les altres dones. Sé que vestia quasi sempre de negre, i que, comunament, portava en el capell un vel blanc, llarg, esplèndid, amb què solia arrebossar-se tot el cap, deixant entreveure el rostre com nedant per un núvol d'aquells que semblen fets perquè puguem esguardar millor el sol. En fi, no vull parlar-vos de sos ulls negres i expressius, del seu nas grec, d'aquella boca fresca com rosa de maig, d'aquelles mans plenes de clotets i suaument estiradetes, ni d'aquella manera d'abaixar el cap i de moure els braços, perquè no creguéssiu que la veia amb ulls d'enamorat, com deia alguna amiga meva. El que puc assegurar és que, tant com desagradava a ses conveïnes, donya Isabel agradava als homes de tota mena; i, respecte a mi, dec afegir-vos que, sia perquè amb sa conversa sempre entretinguda em distreia, sia perquè amb les distincions i elogis que em prodigava em guanyés el cor, la veritat és que allí, únicament al seu costat, em passaven lleugeres les hores.

L'amistat tradicional que, com abans he dit, hi havia entre els Armengol i els de casa, feia que mos pares i jo anéssim a passar amb aquella família gairebé totes les vetlles. La mare i jo teníem una gran idea de donya Isabel, ensems que simpatitzàvem poc amb don Pau. El pare ben al contrari: sia perquè l'agraïment el cegués, sia perquè en sa sang es conservés millor que en la meva l'esperit tradicionalista de família, acceptava de pla tots els judicis favorables a l'hereu Armengol i, en sos entusiasmes, no li semblaven injustes les apreciacions contràries a donya Isabel. Per més que aquesta hagués estimat el seu marit, mai, al meu pare, no li hauria semblat prou. La veia alegre, enraonadora, sempre disposada a riure i a seguir qualsevol broma, hi fos o no hi fos son marit, i, sols per això, la judicava, com tot el poble, lleugera, freda de cor i, en una paraula, cap de pardals. Jo, que en aquell temps no tenia prou experiència de la vida ni havia pensat mai seriosament en la causa de certes diferències de criteri que poden notar-se entre la gent de ciutat i la de fora, no sabia explicarme per què el meu pare donava tanta importància a certes manifestacions de caràcter que no tenen res que veure amb la consciència ni amb el sentiment. Però ara ho he comprès tot: ara sé ja que enlloc no és tan necessari subjectar els actes humans al patró que les preocupacions han cuidat de tallar, com a les poblacions petites, d'on es diu que és tan lliure la vida. Enlloc no viu tan encadenada l'expansió, enlloc hi ha menys ingenuïtat ni tanta hipocresia, ha virtut alegre és allí un contrasentit tan gran com el poder sostenir una discussió, en el camp de les idees, sense caure en personalitats ni entrar en el sagrat de les intencions. Allò d'haver anat a estudi junts, i créixer i envellir junts sempre, fa que uns i altres, recíprocament, es vegin no com homes, sinó com biografies ambulants que se saben de cor, i les idees i sentiments han d'aparèixer estretament lligats amb els actes o interessos que, segons la biografia, deurien tenir. Guardi's, doncs, qui passi per seriós, de gastar una broma, si no vol que la hi prenguin per burla; guardi's de ballar la qui té fama de devota.

Heus aquí per què donya Isabel, educada en altres principis que li permetien manifestar el fons alegre del seu caràcter sens perjudici de sos íntims sentiments, que no creia necessari mostrar al públic, era mal judicada, mal compresa; heus aquí per què jo mateix, acostumat poc més o menys com ella, em sentia com oprimit i esmaperdut en haver de guardar la serietat impròpia que se m'exigia pel mer fet d'haver acabat els estudis; heus aquí per què, entre donya Isabel i jo s'establí, sense dir-nos-ho, un secret corrent de mútua intel·ligència, que originà ben aviat una forta simpatia.

A voltes em lliurava a imaginacions més o menys fundades, a somnis més o menys il·lusoris; i quan deixava córrer per entre les secretes elucubracions de l'esperit el doll suau del sentiment, enlairava aquella dona a tipus i m'enlairava a tipus jo mateix, encadenant la seva sort a la meva i atribuint a la dama el mateix estat d'ànim, els mateixos desigs que jo tenia. Era ella una flor exòtica que enyorava un altre sol, com jo mateix: el reconet de sa casa, com per a mi mon despatx, era l'hivernacle on aconseguia respirar amb un xic de llibertat. Fora d'allí, cloïa ses fulles i tsentia la cremor de l'atmosfera gelada.

No hi havia dubte: ni l'un ni l'altre no érem per a aquell món: no el compreníem, ni ell ens podia comprendre.

En semblant estat d'ànim, podeu pensar com m'afalagarien aquells monòlegs en què espremia, sense adonar-me'n, tot el fel de ma dissort, barrejat amb la mel d'una il·lusió encisadora. Perquè jo no sé si haveu provat mai el gust que dóna considerar-se víctima o màrtir de la sort i creure que us acompanya en la desgràcia una dama misteriosa que us imagineu bella, de sentiments delicats, d'intel·ligència superior i d'una discreció no desmentida mai. ¿Qui, de vint a vint-i-cinc anys, no ha passat per aquest romanticisme, no sigui sinó en certs dies de tristor? ¿Qui no s'ha sentit atret per la mirada melangiosa d'una dona i no ha llegit en sos ulls tota la història d'un martiri ignorat?

Doncs aquest efecte l'experimentava jo cada vespre davant d'aquella dama, sense poder penetrar mai el fons de son misteriós caràcter; i, entremig d'aquestes impressions, passava tot un dia de soledat, d'ensopiment; ma vista clavada en els rengles de llibres que, mig desmaiats; es sostenien uns amb altres en els prestatges de ma desordenada biblioteca; l'oïda mig condormida pel ritme immutable d'un rellotge de pesos; damunt ma taula papers i diaris en trista confusió: res que em demanés un esforç, res que pogués esvair-me la boira que m'embolcallava l'enteniment.

Imagineu-me així, i confesseu que, si em capficava tant per donya Isabel, l'única dona que se'm presentava allí amb l'aurèola del misteri i aquella tan grata al cor per a un pobre expatriat, no era gens estrany.

Isabel de Galceran: Capítol 2 Isabel de Galceran: Kapitel 2 Isabel de Galceran: Chapter 2 Isabel de Galceran: Capítulo 2 Isabel de Galceran : Chapitre 2 Isabel de Galceran: Hoofdstuk 2

II

Sobre totes les famílies de la vila n'hi havia una, la dels Armengol, gairebé senyorial. Sobre todas las familias de la villa había una, la de los Armengol, casi señorial. L'executòria de sa antiguitat es remuntava al segle xiv, i des del xvii venia ja figurant com la primera casa de la població. La ejecutoria de su antigüedad se remontaba al siglo xiv, y desde el xvii venía ya figurando como la primera casa de la población.

A la meva hi havia, per aquella, una veneració tradicional. En la mía había, por aquella, una veneración tradicional. Chez moi il y avait, pour cela, une vénération traditionnelle. Mos avis, i després mon pare, havien sempre caminat d'acord amb totes les decisions que els Armengol prenien referents a la marxa de la vila i de tots els interessos que poguessin afectar-la. Mis abuelos, y después mi padre, habían caminado siempre de acuerdo con todas las decisiones que los Armengol tomaban referentes a la marcha de la villa y de todos los intereses que pudieran afectarla. Mes grands-parents, puis mon père, avaient toujours marché conformément à toutes les décisions que prenaient les Armengols concernant la marche de la ville et tous les intérêts qui pouvaient l'affecter. L'opinió política no havia pogut destruir aquella mancomunitat de mires i tendències: a l'hereu Armengol que sortia conservador, responia un avantpassat meu conservador també; i, si per sort n'eixia un de lliberal, lliberal era també son coetani de casa. Political opinion had not been able to destroy that commonwealth of views and tendencies: to the heir Armengol who came out conservative, a conservative ancestor of mine responded as well; and, if by luck one of them was a liberal, the liberal was also his age at home. La opinión política no había podido destruir esa mancomunidad de miras y tendencias: al heredero Armengol que salía conservador, respondía un antepasado mi conservador también; y, si por suerte salía uno liberal, liberal era también su coetáneo de casa. L’opinion politique n’avait pas réussi à détruire cette communauté d’opinions et de tendances : à l’héritier Armengol qui s’est révélé conservateur, un de mes ancêtres conservateurs a également répondu ; et, si par bonheur l'un d'eux était libéral, le libéral avait aussi son âge chez lui. Però ¿com no, si en tota la població succeïa el mateix, exceptuada una altra família, la dels Rodon, que, rival d'aquella, es decantava, com l'altre platet de les balances, en sentit invers, amb el pes insignificant d'una migrada minoria? But why not, if the same thing happened throughout the population, with the exception of another family, that of the Rodons, which, as a rival to that one, favored itself, like the other plate on the scales, in the opposite direction, with the insignificant weight of a migrated minority? Pero cómo no, si en toda la población sucedía lo mismo, exceptuada otra familia, la de los Rodon, que, rival de aquella, se decantaba, como el otro platillo de las balanzas, en sentido inverso, con el peso insignificante ¿de una migrada minoría? Mais pourquoi pas, si la même chose se produisait dans toute la population, à l'exception d'une autre famille, celle des Rodon, qui, en rivale de celle-là, se favorisait, comme l'autre plateau de la balance, dans le sens opposé, avec le poids insignifiant d’une minorité migrante ? Paraula d'Armengol era llei a la vila, i congressos i diputacions, per més que fessin els governadors contraris, contaven sempre amb un diputat d'aquell nom, que duia, com un lord, la representació ja hereditària de son districte. Palabra de Armengol era ley en la villa, y congresos y diputaciones, por más que hicieran los gobernadores contrarios, contaban siempre con un diputado de ese nombre, que llevaba, como un lord, la representación ya hereditaria de su distrito. La parole d'Armengol faisait loi dans la ville, et les congrès et les députations, malgré les efforts des gouverneurs opposés, avaient toujours un député de ce nom, qui portait, comme un seigneur, la représentation déjà héréditaire de son district.

Don Pau, de qui vaig a parlar-vos, que era l'hereu Armengol corresponent a mon pare, figurava com sos avantpassats, i, pel temps a què em refereixo, anterior a la revolució de setembre, portava encara l'estendard de la vila en tots els congressos, figurant en el partit moderat. Don Pablo, de quien voy a hablaros, que era el heredero Armengol correspondiente a mi padre, figuraba como sus antepasados, y, por el tiempo al que me refiero, anterior a la revolución de septiembre, llevaba todavía el estandarte de la villa en todos los congresos, figurando en el partido moderado. Don Pau, dont je vais vous parler, qui était l'héritier Armengol correspondant à mon père, figurait comme vos ancêtres, et, à l'époque dont je parle, avant la révolution de Septembre, il portait encore l'étendard de la ville dans tous les congrès, apparaissant dans le parti modéré. Tenia fama d'home seriós, honrat i d'erudició notable, sobretot en matèria d'impostos i agricultura, úniques coses que el feien parlar davant la representació del país. Il avait une réputation d'homme sérieux, honnête, doté d'une érudition remarquable, notamment en matière d'impôts et d'agriculture, seules choses qui le faisaient parler devant la représentation du pays. En les altres, era dels que deien __sí__ o __no__, segons a son partit convenia. En las demás, era de los que decían sí o no, según su partido convenía.

De figura arrogant, temperament fort, home nervut i bru, agradava a les dames per aquell sentiment del contrast que tant les atreu a tot allò que revela força i virior. With an arrogant figure, a strong temperament, a nervous and dark man, he liked the ladies because of that feeling of contrast that so attracts them to everything that reveals strength and virility. Avec une silhouette arrogante, un fort tempérament, un homme nerveux et sombre, il aimait les dames pour ce sentiment de contraste qui les attire tant vers tout ce qui révèle force et virilité. Era, a més a més, alegre i intencionat en les converses, feia gala d'aquell escepticisme que quasi sempre escau bé entre la gent que essent vulgar no es té per tal, i, amb sa activitat i perseverança a servir els amics, havia conquistat moltes simpaties. He was, moreover, cheerful and purposeful in his conversations, he showed off that skepticism which is almost always good among people who, being vulgar, do not regard themselves as such, and, by his activity and perseverance in serving his friends, had won many sympathies. Era, además, alegre e intencionado en las conversaciones, hacía gala de aquel escepticismo que casi siempre sienta bien entre la gente que siendo vulgar no se tiene por tal, y, con su actividad y perseverancia en servir a los amigos, había conquistado muchas simpatías. Il était en outre gai et déterminé dans ses conversations, il montrait ce scepticisme qui est presque toujours bon chez les gens qui, étant vulgaires, ne se considèrent pas comme tels, et, par son activité et sa persévérance au service de ses amis, avait gagné beaucoup de sympathie. Acostumat a tractar molt i a conèixer homes de tota mena, sabia millor que ningú quants punts calçaven sos conveïns i què li calia per a fruir entre ells la fama de sos avantpassats. Accustomed to dealing a lot and meeting all kinds of men, he knew better than anyone how many stitches his neighbors wore and what he needed to enjoy among them the fame of his ancestors. Acostumbrado a tratar mucho ya conocer a hombres de todo tipo, sabía mejor que nadie cuántos puntos calzaban sus convecinos y qué necesitaba para disfrutar entre ellos la fama de sus antepasados. Habitué à beaucoup marchander et à rencontrer toutes sortes d'hommes, il savait mieux que quiconque combien de points portaient ses voisins et ce dont il avait besoin pour jouir parmi eux de la renommée de ses ancêtres. No parava mai: tan aviat era a Madrid, com a la vila, com a Barcelona, sobretot a Barcelona. He never stopped: as soon as he was in Madrid, as in the town, as in Barcelona, especially in Barcelona. Nunca paraba: tan pronto estaba en Madrid, como en la villa, como en Barcelona, sobre todo en Barcelona. Il ne s'est jamais arrêté : dès qu'il était à Madrid, comme en ville, comme à Barcelone, surtout à Barcelone. La política, les exigències de l'amistat i la vigilància de ses pròpies empreses, entre les quals constantment n'hi havia de noves o en peu de marxa, eren, al dir de la gent, causa d'aquell anar i venir continus. Politics, the demands of friendship and the vigilance of his own companies, among which there were constantly new ones or on the way, were, according to the people, the cause of that continuous coming and going. La política, las exigencias de la amistad y la vigilancia de sus propias empresas, entre las que constantemente había nuevas o en pie de marcha, eran, al decir de la gente, causa de aquel ir y venir continuos. La politique, les exigences de l'amitié et la vigilance de ses propres compagnies, parmi lesquelles il y en avait constamment de nouvelles ou en route, étaient, selon le peuple, la cause de ce va-et-vient continu.

Tenia dos fills, menudets encara, i una muller encisadora. De família distingidíssima, criada i educada a la Cort, donya Isabel de Galceran, si no trigà a descobrir que son espòs no l'estimava com ella es mereixia, comprengué també ben aviat els deures que sa dissort li imposava, i es revestí de forces per a amagar sa desgràcia, fins a tal punt que hom la creia indiferent. From a very distinguished family, brought up and educated at the Court, Dona Isabel de Galceran, if it did not take long to discover that her husband did not love her as she deserved, she also soon understood the duties that her misfortune imposed on her, and clothed herself with strength to hide her misfortune, to such an extent that people thought she was indifferent. Issue d'une famille très distinguée, élevée et élevée à la Cour, Dona Isabel de Galceran, si elle ne tarda pas à découvrir que son mari ne l'aimait pas comme elle le méritait, elle comprit aussi vite les devoirs que son malheur lui imposait, et se vêtissait de force pour cacher son malheur, à tel point qu'on la croyait indifférente. Totes mes veïnes ho deien: —Don Pau no en podia triar una altra de millor. All my neighbors said so: "Don Pau couldn't have chosen a better one." Tous mes voisins le disaient : « Don Pau n'aurait pas pu en choisir un meilleur. » Prou ho va entendre, buscant-la a ciutat; que el que és a la vila no n'hauria pas trobat cap que sabés pendre tan a la galana les estades del marit a fora.— He understood enough, looking for her in the city; that the one in the town would not have found anyone who knew how to spend the husband's stays away with such elegance.— Basta lo entendió, buscándola en ciudad; que lo que está en la villa no habría encontrado ninguna que supiera tomar tan en la galana las estancias del marido fuera. Il a assez compris, en la cherchant dans la ville ; que celle de la ville n'en aurait pas trouvé une qui sache passer avec tant de galanterie les séjours de son mari.

Per ma part dec dir que jo, lluny de judicar-la indiferent, la creia, al contrari, molt enamorada de don Pau. For my part, I must say that, far from judging her indifferent, I believed her, on the contrary, very much in love with Don Pau. Por mi parte debo decir que yo, lejos de juzgarla indiferente, la creía, por el contrario, muy enamorada de don Pablo. Pour ma part, je dois dire que, loin de la juger indifférente, je la croyais au contraire très amoureuse de don Pau. Quan estaven junts es veia ben clar; i, si després ningú no la sentia queixar-se de tan repetides absències, hi havia motiu per a atribuir-ho a fredor? When they were together it was very clear; and, if no one heard her complain about such repeated absences afterwards, was there reason to attribute it to coldness? Cuando estaban juntos se veía claro; y, si después nadie la sentía quejarse de tan repetidas ausencias, ¿había motivo para atribuirlo a frialdad? Quand ils étaient ensemble, c'était très clair ; et, si personne ne l'entendit se plaindre ensuite de ces absences répétées, y avait-il lieu de l'attribuer à la froideur ? ¿Per ventura havia de bescantar la conducta del seu marit ni exposar a la plaça pública els més íntims secrets del seu cor? Did she have to expose her husband's behavior or expose in the public square the most intimate secrets of her heart? ¿Acaso debía canjear la conducta de su marido ni exponer en la plaza pública los más íntimos secretos de su corazón? Jo veia més virtut en aquest silenci i estudiat fingiment que en els escarafalls i publicitats que hauria fet en semblant cas qualsevulla de mes veïnes, sense atendre a si posava o no en ridícul o en mal lloc el seu marit. I saw more virtue in this silence and studied pretense than in the squeals and publicity that any of my neighbors would have made in a similar case, regardless of whether or not she made her husband look ridiculous or in a bad place. Yo veía más virtud en ese silencio y estudiado fingimiento que en los aspavientos y publicidades que habría hecho en semejante caso cualquiera de más vecinas, sin atender a si ponía o no en ridículo o en mal lugar a su marido. J'ai vu plus de vertu dans ce silence et cette simulation étudiée que dans les cris et la publicité que n'importe laquelle de mes voisines aurait fait dans un cas similaire, qu'elle ait ou non fait paraître son mari ridicule ou mal placé. Però, si ho arribo a dir, ben segur que em treuen els ulls. But, if I get to say it, I'm sure they'll take out my eyes. Mais si je parviens à le dire, je suis sûr qu'ils m'arracheront les yeux.

Veia, a més a més, en aquelles apreciacions, bona cosa de rivalitat i no poc d'enveja. He saw, moreover, in those appreciations, a good deal of rivalry and not a little envy. Il voyait d'ailleurs dans ces appréciations beaucoup de rivalité et pas peu d'envie. Al cap i a la fi, totes mes veïnes havien de conèixer que donya Isabel els portava avantatge en elegància i boniquesa. After all, all my neighbors had to know that Dona Isabel had an advantage in elegance and beauty. En fin de compte, tous mes voisins devaient savoir que Dona Isabel les devançait en élégance et en beauté. No dic també en altres coses perquè aquestes dues, per al cas, basten. I don't say also in other things because these two, for the case, are enough. Je ne dis pas aussi dans d'autres choses parce que ces deux-là, pour le cas, suffisent. Que fos més instruïda, més intel·ligent, més dolça o més caritativa, no havien d'envejar-ho tant, perquè… això sempre és més discutible i mai no tant patent. That she was more educated, more intelligent, sweeter or more charitable, they didn't have to envy it so much, because... this is always more debatable and never so evident. Qu'elle soit plus instruite, plus intelligente, plus douce ou plus charitable, ils n'avaient pas à l'envier autant, parce que... c'est toujours plus discutable et jamais aussi évident. Més bella i elegant, ¿qui podia dubtar-ho? More beautiful and elegant, who could doubt it? Si com a figura era una estàtua grega! If as a figure it was a Greek statue! Si comme figure c'était une statue grecque ! de cos ben format, coll robust i flexible, cap petitet i arrodonit amb gràcia… I, com a elegant, no sé què dir-vos. with a well-formed body, a robust and flexible neck, a small and gracefully rounded head... And, as elegant, I don't know what to tell you. Cada cop que la veia per aquells carrers em sorprenia com la troballa d'una joia artística dins d'una barraca de pastor. Every time I saw it in those streets I was surprised like the discovery of an artistic gem inside a shepherd's hut. Chaque fois que je le voyais dans ces rues, j'étais surpris comme si je découvrais un joyau artistique dans la cabane d'un berger. En què consistia no ho sé, perquè no m'entretenia a examinar-la en detall. What it consisted of I do not know, for I did not bother to examine it in detail. Em recordo que el seu conjunt respirava una distinció, una majestat, un cert caient i desembaràs lleuger que jo no veia en les altres dones. I remember that her ensemble breathed a distinction, a majesty, a certain drooping and light pregnancy that I did not see in the other women. Je me souviens que son ensemble respirait une distinction, une majesté, une certaine grossesse tombante et légère que je ne voyais pas chez les autres femmes. Sé que vestia quasi sempre de negre, i que, comunament, portava en el capell un vel blanc, llarg, esplèndid, amb què solia arrebossar-se tot el cap, deixant entreveure el rostre com nedant per un núvol d'aquells que semblen fets perquè puguem esguardar millor el sol. I know that he was almost always dressed in black, and that, commonly, he wore a long, splendid white veil on his head, with which he used to cover his whole head, leaving a glimpse of his face as if swimming through a cloud of those who seem to be made so that we can better protect the sun. Je sais qu'il était presque toujours vêtu de noir et que, d'habitude, il portait sur la tête un long et splendide voile blanc, avec lequel il couvrait toute sa tête, laissant entrevoir son visage comme s'il nageait à travers un nuage. de ceux qui semblent faits pour que nous puissions mieux protéger le soleil. En fi, no vull parlar-vos de sos ulls negres i expressius, del seu nas grec, d'aquella boca fresca com rosa de maig, d'aquelles mans plenes de clotets i suaument estiradetes, ni d'aquella manera d'abaixar el cap i de moure els braços, perquè no creguéssiu que la veia amb ulls d'enamorat, com deia alguna amiga meva. Finally, I don't want to tell you about his black and expressive eyes, his Greek nose, that mouth as fresh as a May rose, those dimpled and gently stretched hands, or that way of lowering the head and to move her arms, so that you wouldn't think she was looking at her with the eyes of a lover, as a friend of mine used to say. Enfin, je ne veux pas vous parler de ses yeux noirs et expressifs, de son nez grec, de cette bouche fraîche comme une rose de mai, de ces mains fossettes et doucement tendues, ni de cette façon de baisser la tête et de bouger les bras, pour qu'on ne croie pas qu'elle la regardait avec des yeux d'amant, comme disait un de mes amis. El que puc assegurar és que, tant com desagradava a ses conveïnes, donya Isabel agradava als homes de tota mena; i, respecte a mi, dec afegir-vos que, sia perquè amb sa conversa sempre entretinguda em distreia, sia perquè amb les distincions i elogis que em prodigava em guanyés el cor, la veritat és que allí, únicament al seu costat, em passaven lleugeres les hores. What I can assure is that, as much as she disliked her consorts, Dona Isabel liked men of all kinds; and, with regard to me, I must add that, either because he entertained me with his always entertaining conversation, or because he won my heart with the distinctions and praises he lavished on me, the truth is that there, only by his side, I passed light hours Ce que je peux assurer, c'est que, même si elle détestait ses compagnes, dona Isabel aimait les hommes de toutes sortes ; et, à mon égard, je dois ajouter que, soit parce qu'il m'a diverti par sa conversation toujours divertissante, soit parce qu'il a conquis mon cœur par les distinctions et les éloges qu'il m'a prodigués, la vérité est que là, seulement à ses côtés, J'ai passé des heures-lumière

L'amistat tradicional que, com abans he dit, hi havia entre els Armengol i els de casa, feia que mos pares i jo anéssim a passar amb aquella família gairebé totes les vetlles. The traditional friendship that, as I said before, existed between the Armengols and the family, meant that my father and I went to spend almost every vigil with that family. La mare i jo teníem una gran idea de donya Isabel, ensems que simpatitzàvem poc amb don Pau. Mother and I had a great idea of Dona Isabel, although we did not like Don Pau very much. El pare ben al contrari: sia perquè l'agraïment el cegués, sia perquè en sa sang es conservés millor que en la meva l'esperit tradicionalista de família, acceptava de pla tots els judicis favorables a l'hereu Armengol i, en sos entusiasmes, no li semblaven injustes les apreciacions contràries a donya Isabel. The father quite the opposite: either because gratitude blinded him, or because the traditionalist family spirit was preserved better in his blood than in mine, he readily accepted all judgments favorable to the heir Armengol and, in his enthusiasms , he did not think the assessments against Dona Isabel were unfair. Le père, bien au contraire : soit parce que la gratitude l'aveuglait, soit parce que l'esprit de famille traditionaliste était mieux conservé dans son sang que dans le mien, il acceptait volontiers tous les jugements favorables à l'héritier Armengol et, dans ses enthousiasmes, il ne pensait pas aux appréciations contre Dona Isabel étaient injustes. Per més que aquesta hagués estimat el seu marit, mai, al meu pare, no li hauria semblat prou. As much as she had loved her husband, it would never have seemed enough to my father. Même si elle avait aimé son mari, cela n'aurait jamais semblé suffisant à mon père. La veia alegre, enraonadora, sempre disposada a riure i a seguir qualsevol broma, hi fos o no hi fos son marit, i, sols per això, la judicava, com tot el poble, lleugera, freda de cor i, en una paraula, cap de pardals. He saw her cheerful, reasoned, always ready to laugh and follow any joke, whether her husband was there or not, and, for that alone, he judged her, like the rest of the town, light, cold-hearted and, in a word, no of sparrows Il la voyait gaie, raisonnée, toujours prête à rire et à suivre n'importe quelle plaisanterie, que son mari soit là ou non, et, pour cela seul, il la jugeait, comme le reste de la ville, légère, froide et, d'un air mot, non de moineaux Jo, que en aquell temps no tenia prou experiència de la vida ni havia pensat mai seriosament en la causa de certes diferències de criteri que poden notar-se entre la gent de ciutat i la de fora, no sabia explicarme per què el meu pare donava tanta importància a certes manifestacions de caràcter que no tenen res que veure amb la consciència ni amb el sentiment. I, who at that time did not have enough experience of life and had never thought seriously about the cause of certain differences of judgment that can be noticed between the people of the city and those outside, I could not explain to myself why my father gave so much importance to certain manifestations of character that have nothing to do with consciousness or feeling. Però ara ho he comprès tot: ara sé ja que enlloc no és tan necessari subjectar els actes humans al patró que les preocupacions han cuidat de tallar, com a les poblacions petites, d'on es diu que és tan lliure la vida. But now I have understood all: now I know that nowhere is it so necessary to subject human acts to the pattern which cares have taken care to cut, than in small towns, where life is said to be so free. Mais maintenant j'ai tout compris : maintenant je sais que nulle part il n'est plus nécessaire de soumettre les actes humains au modèle que les soins ont pris soin de découper, que dans les petites villes, où l'on dit que la vie est si libre. Enlloc no viu tan encadenada l'expansió, enlloc hi ha menys ingenuïtat ni tanta hipocresia, ha virtut alegre és allí un contrasentit tan gran com el poder sostenir una discussió, en el camp de les idees, sense caure en personalitats ni entrar en el sagrat de les intencions. Nowhere does the expansion live so chained, nowhere is there less naivety or so much hypocrisy, there is a joyful virtue there is a contradiction as great as being able to hold a discussion, in the field of ideas, without falling into personalities or entering the sacred of the intentions. Nulle part l'expansion ne vit aussi enchaînée, nulle part il n'y a moins de naïveté ni autant d'hypocrisie, il y a une vertu joyeuse, il y a une contradiction aussi grande que de pouvoir tenir une discussion, dans le domaine des idées, sans tomber dans des personnalités ni entrer dans le sacré des intentions. Allò d'haver anat a estudi junts, i créixer i envellir junts sempre, fa que uns i altres, recíprocament, es vegin no com homes, sinó com biografies ambulants que se saben de cor, i les idees i sentiments han d'aparèixer estretament lligats amb els actes o interessos que, segons la biografia, deurien tenir. That of having gone to study together, and growing and growing old together always, means that one and the other, reciprocally, see each other not as men, but as walking biographies that know each other by heart, and ideas and feelings must appear closely linked with the acts or interests that, according to the biography, they should have. Guardi's, doncs, qui passi per seriós, de gastar una broma, si no vol que la hi prenguin per burla; guardi's de ballar la qui té fama de devota. Beware, therefore, that he who pretends to be serious, does not play a joke, if he does not want to be taken for a joke; beware of dancing the one who has the reputation of being devoted.

Heus aquí per què donya Isabel, educada en altres principis que li permetien manifestar el fons alegre del seu caràcter sens perjudici de sos íntims sentiments, que no creia necessari mostrar al públic, era mal judicada, mal compresa; heus aquí per què jo mateix, acostumat poc més o menys com ella, em sentia com oprimit i esmaperdut en haver de guardar la serietat impròpia que se m'exigia pel mer fet d'haver acabat els estudis; heus aquí per què, entre donya Isabel i jo s'establí, sense dir-nos-ho, un secret corrent de mútua intel·ligència, que originà ben aviat una forta simpatia. This is why Dona Isabel, educated in other principles that allowed her to express the joyful background of her character without prejudice to her intimate feelings, which she did not think necessary to show to the public, was wrongly judged, wrongly understood; here's why I myself, more or less used to her, felt as if oppressed and lost in having to keep the inappropriate seriousness that was demanded of me by the mere fact of having finished my studies; this is why, without telling us, a secret current of mutual intelligence was established between Dona Isabel and me, which soon gave rise to a strong sympathy.

A voltes em lliurava a imaginacions més o menys fundades, a somnis més o menys il·lusoris; i quan deixava córrer per entre les secretes elucubracions de l'esperit el doll suau del sentiment, enlairava aquella dona a tipus i m'enlairava a tipus jo mateix, encadenant la seva sort a la meva i atribuint a la dama el mateix estat d'ànim, els mateixos desigs que jo tenia. Sometimes I indulged in more or less founded imaginations, more or less illusory dreams; and when I let the soft stream of feeling flow through the secret reveries of the mind, I would take off that woman in a type, and I would take off in a type myself, chaining her fate to mine, and attributing to the lady the same state of cheers, the same wishes I had. Era ella una flor exòtica que enyorava un altre sol, com jo mateix: el reconet de sa casa, com per a mi mon despatx, era l'hivernacle on aconseguia respirar amb un xic de llibertat. She was an exotic flower who longed for another sun, like myself: the comfort of her house, like my office, was the greenhouse where I could breathe with a little freedom. Fora d'allí, cloïa ses fulles i tsentia la cremor de l'atmosfera gelada. Outside there, it closed its leaves and felt the heat of the icy atmosphere.

No hi havia dubte: ni l'un ni l'altre no érem per a aquell món: no el compreníem, ni ell ens podia comprendre. There was no doubt: neither one nor the other was for that world: we did not understand him, nor could he understand us.

En semblant estat d'ànim, podeu pensar com m'afalagarien aquells monòlegs en què espremia, sense adonar-me'n, tot el fel de ma dissort, barrejat amb la mel d'una il·lusió encisadora. In such a state of mind, you can think how I would be flattered by those monologues in which I squeezed, without realizing it, all the gall of my disorder, mixed with the honey of an enchanting illusion. Perquè jo no sé si haveu provat mai el gust que dóna considerar-se víctima o màrtir de la sort i creure que us acompanya en la desgràcia una dama misteriosa que us imagineu bella, de sentiments delicats, d'intel·ligència superior i d'una discreció no desmentida mai. Because I don't know if you have ever tasted the pleasure it gives to consider yourself a victim or a martyr of luck and to believe that you are accompanied in misfortune by a mysterious lady whom you imagine to be beautiful, of delicate feelings, of superior intelligence and a discretion never denied. ¿Qui, de vint a vint-i-cinc anys, no ha passat per aquest romanticisme, no sigui sinó en certs dies de tristor? Who, from twenty to twenty-five years old, has not gone through this romanticism, except on certain days of sadness? ¿Qui no s'ha sentit atret per la mirada melangiosa d'una dona i no ha llegit en sos ulls tota la història d'un martiri ignorat? Who has not been attracted by the melancholic gaze of a woman and has not read in her eyes the whole story of an ignored martyrdom?

Doncs aquest efecte l'experimentava jo cada vespre davant d'aquella dama, sense poder penetrar mai el fons de son misteriós caràcter; i, entremig d'aquestes impressions, passava tot un dia de soledat, d'ensopiment; ma vista clavada en els rengles de llibres que, mig desmaiats; es sostenien uns amb altres en els prestatges de ma desordenada biblioteca; l'oïda mig condormida pel ritme immutable d'un rellotge de pesos; damunt ma taula papers i diaris en trista confusió: res que em demanés un esforç, res que pogués esvair-me la boira que m'embolcallava l'enteniment. Well, I experienced this effect every evening in front of that lady, without ever being able to penetrate the depth of her mysterious character; and, in the midst of these impressions, a whole day passed in solitude, in drowsiness; my eyes fixed on the rows of books that, half fainted; they supported each other on the shelves of my disorderly library; the ear half numbed by the unchanging rhythm of a peso clock; on my table papers and newspapers in sad confusion: nothing that required me to make an effort, nothing that could dispel the fog that enveloped my understanding.

Imagineu-me així, i confesseu que, si em capficava tant per donya Isabel, l'única dona que se'm presentava allí amb l'aurèola del misteri i aquella tan grata al cor per a un pobre expatriat, no era gens estrany. Imagine me like this, and confess that, if I was so enamored of Dona Isabel, the only woman who presented herself there with the halo of mystery and who was so heartwarming for a poor expatriate, it was not strange at all.