Isabel de Galceran: Capítol 1 Isabel de Galceran: Kapitel 1 Isabel de Galceran: Κεφάλαιο 1 Isabel de Galceran: Chapter 1 Isabel de Galceran: Capítulo 1 Isabel de Galceran : Chapitre 1 Ізабель де Гальсеран: Розділ 1 伊莎贝尔·德·加尔塞兰：第一章

Capítol I

Jo estava en una situació extraordinàriament excepcional. I was in an extraordinarily exceptional situation. Després d'uns quants anys d'Universitat, que és com si diguéssim després d'haver contemplat el panorama de la vida social en tota la varietat que homes i llibres ofereixen a qui per primera volta els mira, em trobava amb un títol d'advocat a la butxaca, enterrat a la vila en què vaig néixer, sense que cap client vingués a trencar el repòs ensopidor del meu flamant escriptori. After a few years at University, which is as if we were to say after having contemplated the panorama of social life in all the variety that men and books offer to those who look at them for the first time, I found myself with a degree of lawyer in my pocket, buried in the town where I was born, with no client coming to break the drowsy repose of my brand new desk. Después de varios años de Universidad, que es como si dijéramos después de haber contemplado el panorama de la vida social en toda la variedad que hombres y libros ofrecen a quienes por primera vez los mira, me encontraba con un título de abogado en el bolsillo, enterrado en la villa en la que nací, sin que ningún cliente viniera a romper el reposo tropiezo de mi flamante escritorio.

Encara mos ulls no s'havien reconciliat amb la rònega aparença d'aquelles parets que altre temps estimava coralment; encara ressonava en mes orelles el remoreig d'una vida de teatres, acadèmies, balls i billars; encara la follia dels pocs anys (¡en tenia vint-i- un!) My eyes still hadn't reconciled with the yellow appearance of those walls that I once loved so much; the murmur of a life of theatres, academies, dances and billiards still echoed in my ears; still the madness of the few years (I was twenty-one!) Aún mis ojos no se habían reconciliado con la ronnega apariencia de aquellas paredes que otro tiempo amaba coralmente; aún resonaba en más orejas el remoreo de una vida de teatros, academias, bailes y billares; todavía la locura de los pocos años (¡tenía veintiuno!) em capgirava el cervell; quan, tot d'un cop, del banc de l'aula em vaig veure enlairat al setial del defensor, havent de revestir tots mos actes d'aquella gravetat i prosopopeia que en les petites poblacions, més que en lloc, s'exigeix dels homes de carrera. my brain was spinning; when, all of a sudden, from the classroom bench I found myself lifted into the defender's seat, having to wear all my actions with that gravity and prosopopeia that in small towns, rather than place, is required of the career men me daba la vuelta al cerebro; cuando, de repente, del banco del aula me vi elevado al setial del defensor, debiendo revestir todos mis actos de aquella gravedad y prosopopeya que en las pequeñas poblaciones, más que en lugar, se exige de los hombres de carrera.

Recordava el meu últim examen, i em preguntava interiorment si aquells tres senyors que jo tenia per catedràtics havien estat potser tres jutges destinats a condemnar-me a l'exili en què em trobava. I remembered my last exam, and I wondered inwardly if those three gentlemen I had as professors had perhaps been three judges destined to condemn me to the exile in which I found myself. Recordaba mi último examen, y me preguntaba interiormente si aquellos tres señores que yo tenía por catedráticos habían sido quizás tres jueces destinados a condenarme al exilio en el que me encontraba. Els diaris de la capital em portaven el ressò de mil veus estimades a les quals jo no podia respondre; i quan, després d'abrusar l'esperit en llur lectura o en la d'algun llibre benvolgut, sortia de casa desitjant inflamar algun altre esperit, trobava sols la fredor gelada de l'ignorant satisfet o de l'encaparrat jugador d'ofici. The newspapers of the capital brought me the echo of a thousand beloved voices to which I could not respond; and when, after inflaming the spirit in their reading or in that of some beloved book, he left the house wishing to inflame some other spirit, he found only the icy coldness of the complacent ignoramus or the conceited gambler . Los periódicos de la capital me traían el eco de mil voces queridas a las que yo no podía responder; y cuando, después de abrusar el espíritu en su lectura o en la de algún libro querido, salía de casa deseando inflamar algún otro espíritu, encontraba sólo la frialdad helada del ignorante satisfecho o del encaparrado jugador de oficio .

Com altre Faust que es deleix per ésser feliç a tot preu, jo mirava esverat a tots cantons per si descobria la petjada d'una sort propícia. Like another Faust who delights in being happy at all costs, I looked everywhere in case I discovered the footprint of a propitious fate. Malgrat que em pesés l'exercici sobtat de ma professió, l'hauria emprès amb gust, no hagués estat sinó per distreure'm d'aquell avorriment; però ningú no creia prudent fiar-me encara la sort dels seus interessos, i el meu despatx restava ignorant tot secret que no fos el de mon contingut dolor. Despite the fact that the sudden exercise of my profession weighed on me, I would have taken it up with pleasure, had it only been to distract myself from that boredom; but no one thought it prudent to entrust the fate of their interests to me yet, and my office remained ignorant of every secret except that of my contented grief.

Mos pares, d'altra part, no podien mesurar el que valien els meus esforços ni comprendre l'abast de la meva desventura. My parents, on the other hand, could not measure the worth of my efforts or understand the extent of my misfortune. Mis padres, por otra parte, no podían medir lo que valían mis esfuerzos ni comprender el alcance de mi desventura. No havia vist el món sinó per un forat, és cert; però ells encara l'havien vist menys. He had only seen the world through a hole, it is true; but they had seen him even less. Contents de llur sort, acostumats a la tranquil·litat impertorbable d'aquella vida rutinària, no aspiraven a res més, ni podien comprendre el que jo enyorava. Content with their lot, accustomed to the undisturbed tranquility of that routine life, they aspired to nothing more, nor could they understand what I longed for. Jo havia contemplat amb amor el remorós onejar d'una mar sempre variable, i ells sentien sols la poesia de la immutable quietud d'un llac.

—Espera't — em deien : — ja en vindrà, de gent. Els primers passos sempre són difícils: després… tindràs més feina que tots els altres advocats de la vila. —

Però jo veia passar dies i dies com segles, i cada nou jorn sentía minvar l'esperança i créixer l'enyorament.

Ja no us parlo de fins a quin punt influïen en aquell malestar les mesquineses de mos conveïns; que no pretenc pintar-vos la societat d'una població curta a la vista d'un jove que ha petjat altres centres on el raquitisme no té tanta ufana ni l'exclusivisme pot gallejar tant, mal que encara hi gallegi un xic massa: desitjo sols mostrar-vos l'estat del meu esperit i les causes que més immediatament em feien enutjosa aquella vida. I will not tell you the extent to which the pettiness of my neighbors influenced that unrest; that I do not intend to paint the society of a small population for you in the view of a young man who has set foot in other centers where rickets is not so proud nor exclusivism can float so much, unfortunately it still floats a little too much: I wish only to show you the state of my spirit and the causes which most immediately made me angry in that life. Ya no os hablo de hasta qué punto influían en ese malestar las mezquindades de bocados convecinos; que no pretendo pintaros la sociedad de una población corta a la vista de un joven que ha pisado otros centros donde el raquitismo no tiene tanta ufana ni el exclusivismo puede galear tanto, aunque todavía gallego un poco demasiado: deseo sólo mostraros el estado de mi espíritu y las causas que más inmediatamente me hacían enojosa aquella vida. Qui hagi passat per igual situació podrà, sense esforç, recordar-la amb tots aquells brodats i dibuixos que jo li escatimo perquè prou que els hi darà la memòria per poc fidel que li sigui. Anyone who has been through the same situation will be able, without effort, to remember it with all those embroideries and drawings that I have saved for them because it is enough that the memory will give them no matter how faithful it is. Quien haya pasado por igual situación podrá, sin esfuerzo, recordarla con todos aquellos bordados y dibujos que yo le escatimo porque lo suficiente que les dará la memoria por poco fiel que le sea.