Per què no hi ha contingut en català a YouTube?

La situació del català a YouTube és molt dolenta.

En català potser TV3, algunes sèries que pugen, però...

Però el que seria més estil youtuber,

osigui persona que fa

vídeos per si mateixa en català que no sigui ni TV3

ni programes

en coneixes algún?

No.

El català a YouTube és residual.

Hi ha algunes propostes, poques, i la majoria tenen una audiència molt minsa.

No hi ha prou oferta de continguts o és que no hi ha prou interès

pel contingut en català?

Volia fer un vídeo intentant esbrinar per què la situació del català és la que és

i què s'hi pot fer.

I m'he trobat que, com passa amb totes les bones preguntes, la resposta és molt complexa.

Té moltes cares i totes estan interrelacionades.

Hi intervenen qüestions lingüístiques, qüestions econòmiques i fins i tot qüestions tècniques.

YouTube funciona per algoritmes

o per xarxes neuronals, com li vulguis dir,

I funciona amb volums molt grans. És a dir, YouTube no té

el més mínim interès en promocionar coses

que arriben a poca gent.

Sense cap tipus de valoració de cap altra manera. És a dir, és igual que sigui el català

com vistells de vímet, com... És igual.

No té cap interès en coses que no veu molta gent.

YouTube sempre et recomana els canals que ja comencen a tenir més subscriptors.

Llavors clar, sí que potser és una mica complicat

aconseguir un vídeo que tingui suficients visualitzacions

com perquè comencin a recomanar-lo, perquè

la gent catalana, com ja sap castellà,

ja mira contingut en castellà perquè hi ha més varietat i hi ha de tot,

Ells dos són youtubers o creadors de continguts o com li vulguem dir.

El Roc és Outconsumer a YouTube. Va ser un dels

pioners de YouTube en castellà i

ho ha acabat convertint en la seva feina.

I en Marc és Maesal 1637.

Fa uns mesos va obrir un canal en castellà però recentment

n'ha obert un en català.

Que sí, que estan molt bé els videos en castellà, però potser ja faltava un canal en català

que no sigui el típic de TV3 o de l'Adolescents.cat,

que estan en català. Un més...

Més en el que tu pots escollir el que vols que parli en català.

I m'ha semblat que precisament per això seria molt interessant escoltar-lo. Seguim.

Llavors el que passa és que sí, evidentment es poden fer continguts en català

i se'n fan molts i se'n fan de bons,

però és molt difícil que arribis a la massa crítica

que permet cridar l'atenció de YouTube perquè YouTube et difongui

de forma massiva.

El fet de que els catalans siguem bilingües,

com hi ha més població en castellà ja és igual si fer-ho en català

o en castellà, perquè com entenem els dos idiomes...

El que és una sort des del meu punt de vista, que és que

el 95% de la gent de Catalunya parla català i castellà

i alguns també anglès, el que és una sort per a nosaltres

en realitat se'ns gira en contra, no? Perquè

el valor afegit que pot portar un youtuber en català de Fortnite

respecte de qualsevol altre de Fortnite

és molt reduït en la majoria de gent.

I en la gent que li suposa un valor afegit que estigui en català no són prous

com per dir-li a YouTube: "escolta, això ens interessa molt més

que l'últim vídeo del Grefg o del Lolito o el que sigui".

Per tant sortim amb desavantatge,

Al món hi ha moltíssima menys gent que entén el català

de la que entén el castellà.

Això vol dir que el públic potencial és molt més petit en el cas del català

i YouTube, la mateixa plataforma, prefereix prioritzar

els continguts que tenen potencial d'arribar a moltíssima més gent.

Però on realment perdem el partit és aquí.

Un jove, un adolescent que comenci a penjar videos avui, que comenci un canal,

generalitzant una mica,

quin idioma creus que triaria?

Castellà.

Ella és la Marta Soriano. És professora en un institut de Barcelona

i va ser la meva professora de català.

I també he parlat amb la Clàudia Rius, que és periodista cultural.

Jo crec que el motiu més clar pel qual els joves canvien de llengua a YouTube

i deixen el català i es passen al castellà

és per una falsa idea d'èxit.

Quan tu intentes tenir èxit en un mercat tan gran com és el castellà

tens molts menys números de triomfar, I en canvi si

entenguéssin que si ho fan en català podran arribar a un públic molt concret,

més reduït, sí, però en el qual si hi arriben tenen l'èxit assegurat...

En el fons al darrere de tot això és perseguir una fama,

uns seguidors, uns X ingressos,

i això està muntat

de forma que només s'aconsegueix a base de seguidors.

Potser falta compromís.

És a dir, gent que vulgui sacrificar èxit

per garantir l'ús de la llengua.

També crec que si no funciona no és només per un tema de diners sinó que

és clarament per un tema de referents.

De que si tu, les persones que tu admires ho fan en castellà és que potser ni tan sols et passa pel cap

fer-ho en català.

És que això es veu molt clar amb el tema del feminisme i de les dones.

Si tu no tens dones que ocupin llocs com els teus o llocs de poder

i mai les pots mirar, tu mai et creus capaç de fer-ho.

Fins que arriba algú valent que ho aconsegueix, eh?

Però clar, no es pot dependre d'excepcions i en l'audiovisual tampoc.

Per tant tenim que YouTube no és especialment amigable

amb el contingut fet en llengües no massives a escala global

i a més a més hi tenim que els catalans moltes vegades triem el castellà per fer contingut.

Això podria resumir a grans trets per què gairebé no hi ha youtubers en català que funcionin.

Però és un problema, això?

Doncs depèn. Si creiem que val la pena mantenir el català

viu com a llengua plena d'ús diari, sí.

I és tan greu el tema?

Sí.

Els joves cada cop més troben els seus referents a internet, a YouTube.

Val a dir que, probablement, si miressin la tele,

a dia d'avui tampoc hi trobarien refetents en català.

Però això ja és una altra qüestió.

El que per a la meva generació va ser Bola de Drac o Plats Bruts,

per a ells potser ara són 8cho, Jordi Wild o Auronplay,

Tots ells, per cert, catalans.

I aquests referents, aquesta gent que els parla de tu a tu, de les coses que els interessen

amb un llenguatge proper, ho fa sempre en castellà.

Per tant el castellà passa a ser la llengua dels professors o d'alguns pares

i entre adolescents se n'acaba perdent l'ús informal de tu a tu entre iguals.

Hem aconseguit que la llengua vehicular a l'escola sigui el català

però la llengua entre ells és el castellà.

És més, es dona que ja no és ni tan sols la llengua de pati.

A mi coses que no m'havien passat abans, que a la classe de català em parlessin en castellà...

I a la classe de català hi ha gent, nanos, que espontàniament la seva llengua és el castellà.

L'altre dia també parlava amb un de quart i també té un canal de YouTube,

i també és en castellà.

I clar, et diuen: "òbviament que és en castellà".

S'hi pot fer alguna cosa?

Algú que comença ara a Youtube, hi ha alguna manera de

convèncer-lo, de fer-li veure que val la pena fer videos en català

més enllà de la militància o de l'altruisme?

No...

No, en el sentit de que la militància i l'altruisme

o la convicció hauria de ser suficient.

I jo crec que sí que val la pena fer videos en català i que tindràs el teu públic i hi haurà gent que t'ho vegi.

I que és molt important defensar la llengüa i que val la pena en aquest sentit.

Ara, si t'hi vols dedicar com els que ens hi dediquem, és inviable.

El que passa és que si tothom ens plantegem que és impossible fer-ho en català

llavors no hi ha canals en català i llavors no es pot fer.

Si ara, per exemple, moltíssima gent fa canals en català perquè sí,

sense tenir en compte això,

per molt que únicament gravin amb mòbil com faig jo

a l'haver-hi més canals llavors ja

els catalans començarien a veure-ho més i llavors

sí que hi hauria aquesta possibiitat de que

de que sigués més important el català a les xarxes socials.

Amb la població que hi ha a Catalunya actualment

tampoc no és súper complicat.

Si hi ha alguns canals més que es facin i guanyin una mica de popularitat

ja es podria fer això.

I omplir aquest buit que TV3

jo crec que no està cobrint

doncs potser a través de les xarxes es pot fer. Potser amb ajuda institucional,

o potser amb una nova plataforma, o potser... No ho sé.

Jo crec que s'ha de subvencionar, 100%.

Es donen molts diners a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,

i per algunes coses està molt bé,

però és que hi ha llocs on la Corporació no arriba.

I clar, què passa a les xarxes?

Que normalment els continguts que funcionen són autoproduïts

i això, aquest sentiment d'autenticitat

que tenen els videos

difícilment la corporació ho aconseguirà tenir mai.

Osigui aquests últims anys no sé per què no han mirat cap al futur

i han vist que això anava cap aquí, perquè era bastant obvi que tots els...

la gent jove estava bolcada a les xarxes.

Creus que és massa tard?

No.

Bueno,

osigui, és massa tard, però...

pitjor és tirar la tovallola per molt que sigui massa tard.

Osigui és massa tard però cal posar-s'hi, cal posar-s'hi.

Vull dir, no val l'excusa de que és massa tard per no posar-s'hi, perquè

és una llengua sencera, no pot ser massa tard.

La veritat és que d'aquest vídeo n'esperava treure algunes respostes

i tinc la sensació que en surto amb més preguntes de les que tenia.

Si us interessa aprofundir una mica en el tema

a la descripció hi he deixat alguns enllaços molt interessants.

I han quedat moltes coses per dir,

per exemple no hem parlat dels casos de gent com la Juliana Canet o el Joan Grivé,

que han guanyat popularitat a internet en català

i d'això n'han tret feines als mitjans convencionals.

Per tant d'alguna manera han aconseguit capitalitzar

la seva presència online en català.

I no hem parlat del Miquel Montoro ni d'un altre cas que a mi em té fascinat,

que és el de la Dàmaris Gelabert,

que té un canal de cançons infantils en català

amb dos milions de subscriptors.

Però sigui com sigui, aquests casos són molt excepcionals

i la idea d'aquest vídeo era

parlar sobre YouTube en català

com l'ecosistema fràgil que em sembla que és

i espero haver aportat alguna cosa en aquest debat.

Gràcies a la Marta, la Clàudia, el Marc i el Roc.

Si els voleu seguir la pista també teniu enllaços a la descripció.

Fins al següent.